31/5/08

Receptes




La idea de què existeix una recepta meravellosa, màgica és recurrent en l'imaginari col·lectiu. Aquesta recepta d'alguna beuratge amb un estrany o fantàstic poder sol restar en secret. Quin valor tindria aquesta recepta si la conegués tothom? Així tenim la poció màgica la recepta de la qual només es transmet de druida en druida i que dóna una força sobrehumana a qualsevol que la begui. Recordem que Obélix va caure a dins de la marmita que ho contenia quan era petit, raó per la qual gaudeix d'una força invencible.

Després hi ha el filtre que beuen Tristany i Isolda: una poció d'amor que els unirà fins a la mort. La mare d'Isolda, la reina d'Irlanda, li donà a la seva filla perquè s'enamorés del seu espòs, el rei en Marc, i tingués un futur feliç a Cornualla. Malauradament pels seus projectes els dos joves, Isolda, la promesa, i Tristany, el nebot de Marc, que la conduïa a Cornualla, beuen la poció en el viatge. El que més m'agrada d'aquesta història és que, com dins el sistema convencional de l'amor cortès, un amor induït per una beguda no era considerat un vertader amor, alguns autors fan que Tristany i Isolda s'enamoressin primer, i després, lliurement, decidissin unir els seus destins bevent el beuratge.

En tot cas, jo no tinc cap de les dues receptes, ho sento. En canvi tinc una recepta que, per petició popular, passo a publicar: la del pastís de pastanaga. Un pastís que he portat a la feina i ha volat en un tres i no res. Proveu-ho, és molt fàcil.

- una tassa i mitja de sucre.
- una tassa d'oli (no verge).
- 4 ous.
- 2 cullerades de Grand Manier o de suc de taronja.
- 3 pastanagues ratllades.
- 3/4 parts d'una tassa de nou picada.
- una tassa i mitja de farina de blat.
- 1 culleradeta de canyella en pols.
- 1 culleradeta de nou moscada.
- 1 culleradeta de sal.
- 4 culleradetes de llevat.

El procediment és simple. Mesclem el sucre i els ous fins que quedi com una crema. Després afegim l'oli i remenem. Quan quedi tot agafat, afegim la pastanaga, les nous picades i el suc o el Grand Manier. Ho barregem i incorporem la canyella, la nou moscada, la sal i el llevat. Quan estigui tot unit, hi posem a poc a poc la farina i anem remenant.

La mescla s'ha de col·locar en un motlle. Es cou durant una hora al forn a 180ºC.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Tengo que intentar hacer esa receta, pero dudo mucho que me salga tan bueno como a ti. Ya te dire como me sale el experimento...

Unknown ha dit...

seguro que te sale

Matty ha dit...

jo, de moment, m'apunto a tastar-lo. Això de fer-lo ja em fa més mandra però ho tindré en compte.

Matty ha dit...

jo, de moment, m'apunto a tastar-lo. Això de fer-lo ja em fa més mandra però ho tindré en compte.

la chica ha dit...

mmmmmmm!

Unknown ha dit...

la clara és la unica dels que han escrit que no l'ha tastat... ja el provaràs...

la chica ha dit...

:S
:)