5.000!!!!!!!!!!!!

5.000 és un número terrible, gran, enorme... i és el nombre de visitants al que vull arribar abans de dissabte, que és final de maig. Llenço una crida als meus lectors i les meves lectores habituals perquè aquesta setmana:

a) passeu més sovint del compte, dos o tres cops per dia si cal, encara que sapigueu que és impossible que hagi actualitzat. Només per llegir ni que sigui entrades velles. Poseu en el "search" de dalt a l'esquerra paraules que us passin pel cap i, potser, teniu sort i la vaig fer servir en alguna entrada antiga...

b) passeu l'adreça a tothom que cregueu que li farà gràcia fer una ullada o a qualsevol que hi hagi possibilitats que es prengui la molèstia. Com que l'objectiu és arribar a 5.000 no cal que es llegeixen res, només que entrin uns segons...

Pels que SÍ que llegiu el que escric, prometo que aquesta setmana em dedicaré a fer entrades entretingudes, divertides i frívoles. Com que sé que no té gaire resposta NO parlaré de tendències. I posaré un altre test que ara mateix redactaré per vosaltres, sobre quins temes del meu bloc preferiu, i així afinaré a partir dels vostres gustos i expectatives.

En aquest instant, només tinc dues inquietuds més: la primera, que Jose Belge s'hagi rentat les mans (Núria no diria mans) i no hagi fet l'esforç de deixar-me cap comentari al bloc! T'he dedicat dues entrades, amore... escriu-me sisplau! I la segona: per què dimonis no són capaç de què les fotos que he penjat en l'entrada anterior quedin ben col·locades? Algú sap editar-ho perquè tingui millor aspecte?

Després de la crida desesperada d'atenció i de la crida d'ajut, us deixo amb un fragment de «L'Avventura» de Michelangelo Antonioni. M'encanta aquesta part, quan estan buscant a Anna (Lea Massari) a l'illa i comença a sorgir l'admiració de Sandro (l'atractiu Gabriele Ferzetti) per Claudia (la inefable Monica Vitti). La interpretació dels actors és magnífica, ajudada és clar pel savoir faire del director, Antonioni. Sigueu pacients i quedeu-vos mirant-la fins al final, quan Claudia troba un toll d'aigua on es mulla la cara mentre Sandro la contempla. Ella es gira i, sentint-se culpable pel que la seva mirada signifca, vol fugir. Ell l'observa i ella intenta allunyar-se'n dignament. Malauradament, s'entrebanca i ell l'ha d'ajudar...



També us poso a Mina cantant un twist al principi de «L'Eclisse». Sempre em sorprendrà que Antonioni escollís aquesta artista i aquesta mena de música per començar una pel·lícula seva. Com a curiositat de la pel·lícula: veure Francisco Rabal en un petit paper als primers minuts del film, és l'home, Riccardo, que Vittoria (Monica Vitti) abandona. L'altre gran cosa d'aquesta pel·lícula és veure un altre actor no italià, Alain Delon, interpretant a Piero, el jove corredor de borsa amb el que té l'affaire la intel·lectual Vittoria. És tan atractiu que a ningú no li sorprèn que ella pugui trobar-li alguna cosa a aquest ésser tan banal i materialista!