La Mort

Encara que la terrible certesa de la Mort m'acompanya contínuament, m'adono que hi ha més coses. Em sorprèn adonar-me que em pica l'ull, o que em molesten les coses de la feina o que m'agrada veure pel·lícules o llegir. Conviu en nosaltres el coneixement més terrible i, a la vegada, la saviesa del petit. Conviuen dins meu dos pols, un que m'esfereeix i altre que li treu pes a la terrible certesa. Un que fa pesat, altre que fa lleuger. I la magnitud del primer fa que el segon esdevingui no només sorprenent sinó, més enllà, el nostre més gran valor, la taula de salvació, que ens rescata de la bogeria i el nihilisme.

Mise en abyme / Mise an abysme / Mise en abîme

Altrament dit: l'obra dins de l'obra, la imatge dins la imatge, fins a l'infinit. Mise en abyme / Mise an abysme / Mise en abîme són tres maneres d'escriure el mateix. Busqueu al wikipedia per més detalls ja que us semblarà molt interessant: aquí us deixo el link de la wikipedia en Francès. Si no voleu llegir tant crec que aquesta fotografia de Magritte pintant Clairvoyance, el 1936, no deixa lloc a dubtes. O llegiu el conte de Julio Cortázar Continuidad de los parques.

Per part meva, m'atreveixo avui a fer una incursió o un mini-intent d'incursió en la mise en abyme, ja que rellegint un diari que escrivia fa més de cinc anys, trobo que parlo de rellegir un diari antic i escric:

1 de febrer de 2006

" Terrible: rellegir el diari que escrivia a París*. Qui crec que sóc ara per tenir l'arrogància d'escandalitzar-me de com era? "

I molt millor:

2 de febrer de 2006

" El cert és que esdevé insuportable llegir una cosa tan antiga, saber que ho he escrit jo i gairebé no reconèixer-m'hi ".

-------------------------------

* O sigui un diari de 2001-2002.

Un altre mes que m'ha passat volant i que quedaria a zero si no hagués decidit arriscadament a última hora escriure un article al bloc!! Desembre és un mes que es queda en no res. No ens n'adonaríem que passa si no fos un mes que no et pot deixar indiferent. Per aquesta raó m'excuso per desaparèixer une autre fois!

I és que Desembre és un mes que pot fer nossa: ve associat a Nadal. No crec que calgui dir gaire més. NADAL!! Estic segura que hi ha molta gent que adora el Nadal. I jo només puc preguntar: PER QUÈ?

Encara gosso dir més: NADAL. De veritat calia convertir-ho en això? Llums i parafernàlia des de Novembre, anuncis i incitació al consumisme des de Novembre, gent omplint el centre des de Novembre, ... Buf, pobre Novembre, sembla ser preparació de Desembre. 

Em canso de queixar-me. M'acomiado, i com no podria ser d'una altra manera, deixant-vos un desig: que tingueu un Bon final d'any i que comenceu un Feliç i esperançador 2012!

Ps.

Una altra cosa que em cansa: posar les notícies avui i/o demà per odiar veure les celebracions pel canvi d'any des de Nova Zelanda fins a Hawaï...

símptoma

1 1 m. [LC] [MD] Canvi perceptible en el cos o en les seves funcions revelador d’una malaltia o d’una fase d’una malaltia. Els primers símptomes del còlera. Això és un bon símptoma, un mal símptoma.
1 2  [MD] símptoma patognòmic Símptoma característic d’una malaltia determinada, amb el qual hom estableix d’una manera segura el diagnòstic.
1 3  [LC] [MD] símptoma secundari En una malaltia, símptoma subsegüent als altres. La febre és un símptoma secundari.
2 m. [LC] Indici . Hi ha símptomes d’una pròxima ruptura.

 Titulo símptoma i no vull parlar de malaltia. Titulo símptoma perquè sí, per atzar, perquè em ve de gust. Titulo símptoma perquè símptoma és difícil d'escriure i les paraules difícils de lletrejar ens repten des de la immutabilitat del registre del diccionari. Esdeven doncs paraules que diferencien, en ser usades i ben escrites, els atents dels que no ho són. Aquestes paraules són símptomes, doncs, en elles mateixes, de l'atenció que hom dediqui a l'ús de la llengua escrita. De l'atenció i el respecte. Però també són difícils i per això caldria demanar respecte també pels errors que puguin generar...

Ai, una altra vegada m'he posat a parlar de qualsevol cosa i no pas del que volia. M'havia proposat una entrada lleugera, entorn d'un símptoma que he estat notant les darreres dues setmanes. Com deia símptoma però no de malaltia, almenys espero. Ja que el símptoma que he identificat vindria a ser indici de què em faig gran. I fer-se gran suposo que encara no és cap malaltia...

I és que vinc notant últimament que gaudeixo especialment dels despertars dissabtes i diumenges i sentir silenci, o millor, menys soroll. Una cosa que em va sobtar de venir a viure a Barcelona va ser el soroll, i des que visc a l'Eixample m'esgarrifa el soroll del tràfic, que és incesant, i més a un xamfrà. Però ja fa unes setmanes, com deia, que noto que els caps de setmana se sent menys soroll i, creieu-me, és un descans despertar en la calma.

Evolution

Tot sigui per millor. Per millorar.
Tot sigui per l'ànsia de Minimal, l'horror pleni.
A la vegada tot sigui per la claretat.
Em debato entre l'Ornament i el Buit.

Sí, no sé com explicar-ho, però de la foscor he passat a la llum, espero que us agradi el nou bloc de http://michoudbertet.blogspot.com

Dies grissos com avui i penses... avui no escric (encara que el fons esperes que sigui mentida). Al final t'hi poses, paraula a paraula, i línia a línia, malgrat que, com avui, no tens ni tan sols una remota idea de què pots escriure.

Opcions:

- aprofitar l'avinentesa que estic sola i veig la gent passar per parlar d'això últim, dels que passen per aquí davant (o dels que realment no es mouen: una noia que porta tot el matí estirada en un banc al mig de Rambla de Catalunya).

- Parlar del què m'agradaria estar fent un dissabte enlloc d'estar aquí, tot i que avui faci un dia lleig i anodí com pocs. Planificar els dissabtes és tan d'altre món per mi que no puc concebir cap idea del que podria estar fent ara, més enllà de dinar.

- Al final resultarà que, sense inspiració, ho deixaré córrer i acabaré, m'estic tement, la feina que m'havia proposat fer avui!!

Vaja, opció que venç, l'última i més ràpida. Me'n vaig a la francesa! À bientot!!

Passeig de Gràcia

Rescato de l'oblit (de fet, de l'arxiu de textos que guarda Blogger) unes breus línies que no sé on volien anar a parar, sota l'enigmàtic títol de Passeig de Gràcia:

"La comparació que ara enceto és totalment esbojarrada, demano perdó abans d'escriure-la. Però permeteu-me la gossadia que em remeti a Walter Benjamin. 

Walter Benjamin va ser un escriptor no gaire prolífic dels anys trenta. Pels que no el conegueu (quants estudiants de Teoria de l'art amb el professor Casals haurien agrait tant sentir això), es tracta d'un intel·lectual que va desenvolupar una intensa reflexió filosòfica, que serviria de punt de partida per Adorno i la seva "Dialèctica de la Il·lustració". Malauradament (aquí ve, amics, el paragone amb moi), Walter Benjamin mai no va poder institucionalitzar-se (vull dir, ser professor o catedràtic o qualsevol altre càrrec) perquè no tenia la capacitat de ser sistemàtic. Tendia, com jo, a la fragmentarietat del discurs. Aquí acaba la comparació amb la meva persona. No patiu i sobretot perdoneu (repeteixo) aquesta gossadia. No podré mai tenir la seva capacitat lúcida d'observar el món que l'envolta. De copsar-lo en els petits detalls i en les nimieses."

Com dèia, no puc recordar quin vincle tenen aquestes línies sobre Walter Benjamin, on Walter Benjamin és l'excusa (afalagadora) per parlar de mi mateixa (en termes a primera vista crítics, a segona vista no tan crítics), amb el títol sota els que estaven guardats: Passeig de Gràcia.

Evidentment es tractava d'una entrada a algun text que pretenia parlar-vos sobre algun detall passatger (no he pogut evitar escollir aquesta paraula, en un clar homenatge al títol d'un recull de textos de Walter Benjamin: Le livre des Passages) vinculat al Passeig de Gràcia, qualsevol anècdota que havia vist desenvolupar-se en algun racó del seu recorregut, o, fins i tot, una cadena d'esdeveniments que, un cop units, potser s'haguessin convertit en un bon relat...

No ho sabrem, almenys per ara. O sigui que només us deixo un breu apunt sobre en Walter Benjamin.

Paris, capitale du XIXe siècle (version française) from Benjamin Bardou on Vimeo.