Suècia

Cadascú té els seus països favorits, amb motius més o menys bons per justificar la preferència. Com molts sabeu jo sóc una enamorada de França: m'encanta parlar francès, i, en conseqüència, anar al cinema a veure pel·lícules en francès (la darrera que vaig veure al país veí i que, per cert, recomano: «Il y a longtemps que je t'aime»), adoro la literatura francesa (el meu escriptor de l'ànima és Stendhal, sense treure-li importància a Proust i Dumas, etc), m'agraden els crêpes, el formatge Roquefort, la maionesa als entrepans, i altres grans invents culinaris gavatxos. I com sabeu, estranyament, els francesos normalment em cauen bé, i, fins i tot, costums idiotes, com ara bé fer-se milions de petons per saludar-se, o menjar la "galette des rois" qualsevol dia de gener, em fascinen.

Però aquesta entrada la dedicava a un país que per quasi tots (reconeixeu-ho) significa molt poca cosa i no a la France. La dedico al país amb que titulava l'entrada: Suècia. Què és Suècia? Què en sabeu d'aquest gran país, més enllà de que és la pàtria d'Ikea i del grup ABBA? Jo no diré que en sóc una experta, però he de dir que adoro Suècia per diversos motius:

1) primer, perquè hi ha la ciutat de Malmö i la regió d'Escània on viu l'inspector Kurt Wallander, personatge fictici inventat per l'escriptor suec Henning Mankell.

2) perquè uns suecs van inventar H&M, un gran proveïdor meu de roba i complements (com de la meitat de la humanitat).

3) perquè «The Cardigans» sónc suecs i ells canten grans cançons com Carnival.

4) and last but not least, perquè és la pàtria de Maria Gripe, una escriptora de llibres juvenils que quan jo era preadolescent m'encantaven: no oblidaré mai com em van marcar «Els escarabats volen al capvespre», que narra una aventura viscuda per tres nois, un estiu, entorn una maledicció que pesa sobre unes escultures d'Akhenaton, o la torturada vida de la protagonista de «L'abric verd», llibre que va influir-me en la compra d'un abric d'aquest color, peça que vaig portar fins que ja estava massa trencada.

I ara, tota aquesta llarguíssima introducció té com intenció parlar de l'últim vincle d'amor que m'uneix amb aquest gran país europeu, i aquí sí que els suecs ja no hi tenen, de fet, res a veure. El cas és que, de manera completament arbitrària, els protagonistes de «Be Kind Rewind» li posen el nom del país a la pràctica que consisteix en recrear un film preexistent de la manera més cutre i casera possible. Mireu sinó el web i la definició que fan del concepte. En la versió original parlen de "Sweding", traduït és "Suecar". En origen el nom apareix de manera casual: un personatge que intenta convèncer a la gent que les noves pelis del videoclub són bones li explica que no només són pelis recreades sinó que a més són suecades. El client se sorprèn i es demana què és "to sweden", perquè "Sweden" és un país i no un verb...

M'encanta el nom "suecar" perquè la seva elecció és totalment arbitrària, però, tanmateix, satisfà. Pel propi fet de què el mot que designa aquesta activitat no tingui cap vincle amb la pròpia activitat és, doncs, pel que ens agrada. Suposo que pels nordamericans Suècia pot ser la pàtria d'un cinema cutre que poden identificar amb aquestes pel·lícules ... però si oblidem aquesta possible relació entre Sweden i el nou concepte, no continueu preferint el verb "suecar"?

En wikipedia apunten una possible explicació de per què l'elecció de Suècia. Per ells són els protagonistes de la pel·lícula que l'imposen per justificar els alts preus de lloguer i el temps d'espera per aconseguir les còpies... Escolliu el que vulgueu per justificar el vincle Suècia - "remake" cutre però jo el que volia preguntar-vos és: qui s'apunta a "suecar" una peli? I de quina peli en faríeu una versió "sueca"?
__________________________________________________________________

PS. Al web de www.bekindmovie.com us ensenyaran a "suecar".