Ne touchez pas la hache

Ahir vam anar al cinemes Méliès a veure «Ne touchez pas la hache», l'últim film de Jacques Rivette, que aquí han traduït amb el títol definitiu de la novel·la «La duquesa de Langeais». Dic definitiu perquè el llibre de Balzac, «La Duchesse de Langeais» en la seva primera versió, apareguda a la revista L'Écho de la jeune France el març de 1834, duia com a títol la suggestiva frase «Ne touchez pas la hache» (o sigui: "No toqueu pas la destral").

Resum de les impressions provocades per la pel·lícula: un cert disgust respecte els protagonistes, els seus comportaments i motivacions. Ni Montriveau ni Langeais cauen bé: ella és egoista i coqueta, ell és cruel i exigent. M'ha sorprès de manera positiva la fidelitat al text de Balzac: tant pel que fa a l'estructura en què es desenvolupa l'acció, que en la novel·la jo ja trobava genial, com en els diàlegs. La cronologia de l'acció i l'ordre del relat no es corresponen: primer ens trobem en un convent de Carmelites Descalces on Montriveau retroba la seva amant perduda, Antoinette de Langeais, fem un salt endarrere per veure com es desenvolupen els seus amors i, per acabar, tornem cinc anys més tard, per assistir al fatal desenllaç de la trama.

L'ambientació és una mica estranya, sobretot un París del qual només veiem façanes. Sé que és car rodar en exteriors, sé que és difícil trobar uns decorats que siguin convincents, i tanmateix mireu com superen les dificultats a «Les Enfants du paradis». Per ser justos cal recordar que l'acció es desenvolupa en interiors en gran part de la novel·la: els salons de les aristòcrates parisenques. L'altra cara de la moneda és l'illa cremada pel sol.

Una cosa que ni Núria ni jo vam saber apreciar i que cal dir que em va estranyar ja en el llibre és un petit toc de misteri. El títol «Ne touchez pas la hache» hi fa molt d'accent. Hi ha un element ocult, una cosa de Montriveau, que ell deixa caure: un gran poder que té per controlar o afectar en la vida del duc de Langeais. Mentre llegia el llibre jo l'havia atribuït a una mera afirmació de força física per part del militar. Però després de veure la pel·lícula i de llegir una mica més, he descobert que és una línia important en el text. La novel·la pertany a L'Histoire des Treize, que reagrupa tres faules vinculades als Tretze*: uns homes que formen una societat secreta amb gran poder, en el món de la Restauració. Això explica, per exemple, el segrest de la dama, que en el llibre molt més que en la pel·lícula, pren caires de novel·la gòtica**. Per tant, no cal treure-li pes al sobrenatural.

Per acabar, he de dir que, de passada, estava pensant en els vincles que es poden establir entre «L'Avventura» d'Antonioni i «Ne touchez pas la hache» de Jacques Rivette/Honoré de Balzac: en els dos hi ha una illa, un amor impossible, misteri, una desaparició i una retrobada, molta soledat i incomprensió. Per molt que passin els anys, les convencions seguiran afectant a les persones, no us sembla?
___________________________________________________________________
* Recordeu que demà és dimarts tretze...
** Hi ha un moment de la pel·lícula que Antoinette de Langeais llegeix «Delphine» de Madame de Staël. Es tracta d'una novel·la epistolar que va gaudir de gran èxit en el seu moment i que actualment ha quedat oblidada. M'interessa perquè les tesis polítiques que defensa la novel·la van fer que Napoleó exiliés a la seva autora. Crec que Rivette l'ha escollit perquè retrata la vida als salons del París del Directori i, sobretot, per l'epígraf liminar: «Un homme doit savoir braver l'opinion, une femme s'y soumettre» (o sigui, «Un home ha de saber desafiar l'opinió, una dona sotmetre-s'hi»).