FELICITATS!!!

Encara no he vist la pel·lícula, però només he sentit dir coses bones d'ella... Així que felicitats a Javier Bardem per l'oscar de «No country for old men» perquè segurament el mereixia. No tenia cap dubte que aniria a veure-la i he de dir que ara no han crescut, però tampoc no han disminuït... Veieu el vídeo de youtube on agraeix el premi que és molt bonic quan passa de l'anglès al castellà per felicitar a la seva mare que està a la sala. El clan dels Bardem són molts actors i actrius (crec) i em semblen molt honorables i modestos, o sigui que me n'alegro de tot cor d'aquest premi.

Més reaccions als oscars, a part del merescut oscar per Bardem:

1) és l'any dels actors estrangers: Marion Cotillard s'ha portat l'oscar a la millor actriu per «La môme». El seu discurs d'agraïment no val tan la pena, o sigui que no us poso l'enllaç. Realment com que no sabria dir qui ho fa millor si Cate Blanchett interpretant a Elizabeth o Marion Cotillard a Edith Piaf... el que si que em sap greu i penso que és una mica injust és que Cate Blanchett, amb la dedicació que li ha posat al paper de la reina Elizabeth, hagi estat dos cops nominada i no hagi guanyat*. A veure si d'aquí deu anys, si fan una tercera part, amb el final de la vida de la reina, Cate Blanchett s'emporta el premi...

2) estic pendent encara de veure «There will be blood» (traduïda com «Pozos de ambición»): Daniel Day-Lewis sembla que hi borda una gran interpretació. Tinc ganes de veure-la, encara que un metratge de 3 hores em fa una mica enrere...


__________________________________________________________
* No oblidem que el 1998 va "perdre" davant Gwyneth Paltrow pel seu paper de Viola de Lesseps a «Shakespeare in love». No comments.

BOLLYWOOD vs. TECKTONIK

Com molts de vosaltres sabeu, des de la tardor, estic apuntada en un curset anomenat "Danses de Bollywood" on aprenem a ballar a l'estil de les coreografies de les pel·lícules rodades a Bombay (Mumbai). La nostra professora no té un especial interès en l'estil més pop d'algunes pel·lícules, sinó que li encanta la dansa més tradicional i folklòrica com kathak.

Ahir precisament vam veure una coreografia inspirada en danses kathak que surt a la famosa (almenys a la Índia) pel·lícula «Devdas» i que interpreta Madhuri Dixit, una gran ballarina. No us recomano que us descarregueu la pel·lícula sencera que dura 165 minuts i té un argument bastant avorrit i convencional: una noia anomenada Paro (Aishwarya Rai) i un noi, Devdas (interpretat pel conegudíssim actor de Índia Shahrukh Khan), que s'estimen no poden casar-se perquè les seves famílies s'hi oposen. Ella es casa amb un milionari i ell es dóna a la mala vida i a la beguda per oblidar... El final serà dramàtic. I malgrat això és una pel·lícula molt cara, cosa que es nota en la seva enorme riquesa visual (i és clar en el que s'han gastat en decorats, roba, actors, coreografies, etc.). Us recomano que mireu aquest vídeo que surt el final (molt dramàtic, si teniu curiositat en veure-la sencera no linqueu perquè us desvela com acaba la història).

La nostra professora de dansa de Bollywood pensa que «Devdas» és una de les grans pel·lícules de Bollywood, almenys pel que fa a les seves coreografies. És per això que ha escollit un fragment de la pel·lícula, en què Aishwarya Rai fa una dansa amb una espelma (Silsila ye Chaahat ka), per versionar-la, preparar-la i mostrar-lo en el festival del dia de la dansa. Si la veieu no us espanteu: la professora l'ha adaptat al nostre nivell... què no és molt.

Aquesta entrada es titula Bollywood vs. Tecktonik perquè fa uns dies vaig llegir en un diari sobre aquest ball, de moda a França des del 2000 i que tot just ara comença com a aparèixer en el nostre país. I quasi al mateix temps vaig rebre un email del J. amb aquest link. No tinc gaire paraules per descriure'l però m'ho passo molt bé veient vídeos al youtube i ballant-lo. Quasi tan bé com quan preparo la coreografia de Bollywood. Si la dansa índia pot emocionar-me, la tecno em fa riure. Si la dansa de Bollywood és prou flexible per adaptar-se a qualsevol context, el tecktonik va aparellat a un cert tipus de música*. Igualment feu una ullada per youtube a veure què trobeu...








En la foto teniu a Yelle, una altra filla de la generació Myspace francesa. La seva música no és tecktonik però em penso que la seva roba i el seu estil sí. L'he tret del bloc Cafe Mode...
_____________________________________________________________
* Sinó que li diguin a Yelle, que va haver d'adaptar la seva cançó "À cause des garçons" per aquest vídeo.

MENCIONITIS

A vegades estàs dies parlant d'una persona o d'una cosa a totes hores, tens mencionitis aguda. Sovint el motiu és que t'agrada, l'estimes i n'estàs enamorada... altres es deu a una simple i repetitiva casualitat. Últimament sempre parlo del J. amb gent que em pregunta per ell (com està a Bruxelles, què fa, etc). Com molts sabeu és perquè l'estimo molt, a part de perquè em pregunten per ell...

Però més enllà de l'afecte, també m'he vist més d'un cop parlant aquests dies de Madonna. Qui no va veure les imatges d'ella a la Berlinale? Sinó les heu vist poseu al google imatges les paraules Madonna Berlin 2008 i entendreu que no pugui deixar de parlar-ne... Què s'ha fet a la cara? On està la noia normaleta que «Buscant a Susan desesperadament»? Com passa el temps i que malament entenem l'envelliment. D'aquí que un producte com el botoliss, que anuncien per canals de televisió de venda, sigui tan cercat a internet i que gent que té un bloc i escriu casualment aquesta paraula comenci a rebre centenars de visites... sense voler-ho.

Com se sol dir:

Avui ració doble...

1) perquè he arribat a les 1000 visites i continuo....

2) perquè plou i em ve de gust.

3) perquè volia parlar d'Amy Winehouse. Confessaré que m'agrada com canta, m'agrada el què canta i, fins i tot, les paraulotes que apareixen en les lletres que canta. Ara em fico potser en un terreny més delicat quan asseguro que no odio el seu estil. Penso que el seu maquillatge tan teatral, el niu que porta a la coroneta, els seus vestits curts i l'aspecte desendreçat li senten bé. Crec que els seus aires d'enfant terrible, la seva vida embogida i tot plegat són adequats per una estrella musical... El que no he pogut, però, aguantar ha estat la seva actuació en la gala dels Grammy. No podia estar present en la festa a Los Angeles perquè el seu visat no havia arribat a temps. O sigui que ella ho seguia tot des del seu estudi de gravació a Londres. Va cantar «You know I'm not good» en un decorat tipus sala de festes en els anys cinquanta, va ser genial. I després, ho va espatllar tot: quan li van donar el premi, la tia es va quedar bocabadada com si no s'ho esperès. Era tan ben interpretat com alguna concursant del Gran Hermano en guanyar la final...

Està demostrat, tots els mites cauen... a vegades per les coses més tontes!

________________________________________________________________

Continuem però gaudint del que canta....

Elizabeth, the Golden Age

Hi ha coses que volem fer i no s'han de deixar passar. Jo sempre havia volgut anar al cinema a veure una pel·lícula en la sessió de mitjanit. I finalment dissabte ho vaig aconseguir. Tenia excusa: «Elizabeth, the Golden Age» només la posen ja en la última sessió a l'Icària Yelmo divendres i dissabte. Com que la volíem veure no hi havia una altra opció.

O sigui que dissabte vam anar a sopar en un italià, vam fer un tomb, vam fer un cafè i vam anar al cinema passada la mitjanit. I el cert és que ens va agradar la pel·lícula, però, sobretot, l'ambient del cinema. Quan entràvem sortia molta gent de la sessió més corrent de les 22 hores. A la sala només hi havia un noi que (pensem) treballava al cinema. En sortir estava ja tot mig tancat... És un plaer, com si et posessin la pel·lícula només per tu.

«Elizabeth, the Golden Age» té molts aspectes negatius. Principalment la imatge ridícula i exagerada que dóna dels espanyols. Però els vestits i els ambients són brillants i potents. Potser que la història sigui quasi tota inventada, que fallin els detalls de veracitat històrica i que, al final, només sigui ficció. Però l'actuació de Cate Blanchett és genial, m'encanta la seva veu.... però no dir res de Clive Owen...

Evidentment, em va agradar molt més la primera «Elizabeth». La història era molt més emocionant, amb les dificultats de la jove Elizabeth per esdevenir reina d'Anglaterra, els seus amors amb Robert Dudley (un guapíssim Joseph Fiennes) i la seva transformació final. Però aquesta segona pel·lícula també té moments genials. M'estic fixant sobretot en l'escena del ball que és una reminiscència de la pel·lícula anterior. Mentre Raleigh i Bess ballen a la pista, la reina recorda la seva joventut. Si pensem en la pel·lícula de 1998 no haureu oblidat que precisament la intensitat en l'escena de dansa que performen Robert i Elizabeth.

O sigui que, malgrat les cametes esprimatxades de Jordi Mollà (Felip II) i altres ridiculeses dels espanyols i catòlics, us recomano la pel·lícula. Són 112 minuts que no es fan llargs. Hi ha moments àlgids (la batalla contra l'Armada Invencible), moments romàntics (Raleigh!!!), moments introspectius i exageracions totes les que vulgueu.

ÚNICA

Felicitats Noe!!!!! Aquesta entrada te la dedico només a tu... per celebrar el teu aniversari, que va ser l'1 de febrer, divendres. Perquè aquest fet només ocorre un cop a l'any. I per molts altres motius:
- ets l'única persona que conec que has organitzat una festa Eurovisiva amb concurs de disfresses.
- ets l'única persona que conec que viatjarà a Shangai aquesta primavera.
- ets l'única que vas veure venir amb molt de temps d'avançada que es posaria de moda fer festes a l'estil iaia, amb pastetes del té i tota la parafernàlia (recordem com vam celebrar el teu aniversari fa uns anys).
- ets l'única persona que conec que no sospitaria de mi quan estic intentant amagar alguna cosa (recorda l'any passat amb la teva festa sorpresa).
- ets l'única persona (bé, una de les poques, l'Eli i la Rocio també ho fan) que venen a veure'm d'improvís a la feina.
- ets l'única (amb el Pedro) lectora fidel que tinc!

Tots aquests motius de poc pes no són més que una mostra de tot el que et fa única. Desitjaria però dir-te també que:
- voldria que complíssim la promesa que vam fer la matinada del 13 de gener: que aquest any ens veuríem més.
- voldria que escrivissis un altre cop. No abandonis el teu bloc!
- voldria per últim veure't molt feliç!!!

T'estimo molt !!!!
_________________________________________________________________
PS. Sento no haver pogut venir ahir al sopar... Per suplir la meva falta, et dedico aquest ball de la pel·lícula de Godard «Vivre sa vie». Imagina't que Anna Karina sóc jo i el bar és casa vostra. Em marco aquest show en el teu honor.