19/5/08

Tres dies a Barcelona




Aquesta entrada està dedicada a Jose, després de la seva visita fugaç a la nostra ciutat. Els que no sabíeu que venia a passar el cap de setmana, i ho esteu esbrinant ara, no us enfadeu amb ell, que tenia molt poc de temps i l'havia de dedicar a la família, sobretot. Estic convençuda, de tot cor, que el perdonareu, sinó l'heu perdonat en aquest precís instant. Els que no el coneixeu podeu deixar de llegir, si voleu... serà una entrada breu però intensa.

M'agradaria escriure alguna cosa graciosa, com ho és la pel·lícula de la Julie Delpy, «2 days in Paris». Encara que Jose no hagi vingut en tren des de Venècia, encara que no sigui el Dia de la Música, encara que no hagi anat a una festa ple de ex-amants acompanyat de la seva parella actual, encara que no tingui una estranya afecció en els ulls ... els breus tres dies han estat plens de moments divertits, com la pel·lícula que comentava.

Hi ha dues frases que, com un leitmotiv, han anat puntejant cada trobada: una que no penso escriure aquí perquè és una mica ofensiva, que, per aquest motiu, quedarà entre ell i jo, i que fa referència a algú del nostre passat. L'altra dedicada a la meva bossa, que és vintage, vaja, que pertanyia a la meva mare en els anys vuitanta, i que jo continuo utilitzant, tot i que no és gaire maca i tot i que és d'una marca estranya.

Ha estat genial parlar amb ell del colom de la Cirlot per telèfon, va ser genial que arribés tan d'hora a la meva feina divendres i va ser també genial portar-lo a veure directament «AKA ANA» d'Antoine d'Agata, a l'exposició «Magnum, 10 seqüències. L'imaginari del cinema en la fotografia». Hem tornat a dinar junts, amb Rocio, al Mama Cafe on van menjar, un altre cop, els magnífics i famosos "Ous estrellats amb chimichurri". Dissabte hem viatjat al passat, anant junts, de nou, al Gurú i al Cangrejo del Raval. Al primer lloc a beure còctels, al segon a ballar música patxanga.

Per últim, hem tornat a passejar per Gràcia. Ahir no vaig arribar a temps per anar al cinema Verdi Park, on havíem vist algun cop pel·lícules junts. Ara mateix recordo sobretot «Les Temps qui changent», on vam riure de valent en l'escena que Gérard Depardieu s'estavella contra una vidre. Rocio i ell van veure «Elegy» d'Isabel Coixet; em sembla providencial que ells la poguessin veure, perquè jo, que ho vaig fer el cap de setmana de l'estrena, no hagués repetit. El Cafè Salambô estava tancat per averia elèctrica. Vam anar al Cafè del Teatre, que tampoc no està malament. I vam acabar comprant llibres a Taifa, al carrer Verdi. Finalment, el comiat va tenir lloc a la parada del 28 de Gran de Gràcia...

Parlo en passat com si tot això hagués tingut lloc fa tan de temps i només va ser ahir que ens vam acomiadar. Ara aquest pas fugaç sembla més aviat un miratge. Si ahir era com si no cregués que marxava, avui és com si no cregués que ha vingut. Igualment (i ara m'adreço a Jose directament) reitero el que vaig escriure't al volum de «El rumor del oleaje» de Yukio Mishima, només tu saps què és!

________________________________________________________________
Nota: la moto de la fotografia no és nostra. Les fotos són d'ahir per Gràcia.




8 comentaris:

la chica ha dit...

fiu-fiu! sex symbols!

vaig coincidir poc amb ell però he llegit fins al final. que emotiu! sou molt fashion.

torna a estar obert el cangrejo del raval? les últimes 3 vegades que hi ha anat estava tancat! :( un dia un home del bcneta em va explicar que feia molt que estava tancat (flipava perquè feia menys de 2 mesos que jo hi havia anat...) i que no esperés que es tornés a obrir aviat...

l'altra pregunta: vas al cangrejo del raval? un dia hi vaig veure una noia de la facu, però no sé com es diu.

jo vaig anar al cafè del teatre dissabte! gairebé ens trobem! una altra cosa, tu vas conèixer l'anna del cole, oi? és que vaig trobar una foto que esteu les 2 juntes i vaig al·lucinar. del cap d'any famós, potser?

expediente x

Unknown ha dit...

no recordo l'Anna del cole, però segur que va ser del Cap d'Any aquell... bufff, va segles! Què bé ho vam passar tot i fer cua a la disco per entrar i que en l'Estudiantil mai vinguessin a portar-nos res per esmorçar.

El Cangrejo el van tancar una nit d'agost que jo estava amb el Jose i l'Anna R (la del centre, te'n recordes) davant la porta. Va tornar a obrir ja farà un parell de mesos...

Un petonet Clarit, gràcies per llegir fins al final!

la chica ha dit...

l'última vegada que hi vaig anar (que estigués obert) va ser al febrer passat...

l'última vegada que hi vaig anar (que estigués tancat) va ser fa un mes aprox...

parlem del mateix cangrejo? tenim la mateixa percepció del temps? tens algun post sobre els viatges en el temps? ;)

l'anna? què fa? com li va? sí que me'n recordo, i tant! era molt maca (bé, suposo que encara ho és). té bloc? participa per aquí? dóna-li molts records meus.

Unknown ha dit...

Juro pel que tu vulguis que la cronologia és correcta. Es tracta del Cangrejo que hi ha prop de Les Enfants i JO vaig veure com el tancaven... i et juro que el dia del meu aniversari (13 de gener) i vam anar amb molta gent que segur està disposada a jurar-lo.

A l'Ana R. fa temps que no la veig... i a més com que, encara que té bloc, no el fa servir... doncs no, no en sé res fa un temps. Ens va enviant Masnou News però ultimament no!

Un petó Clara, he deixat comentaris als dos blocs!

la chica ha dit...

jo també!

sí, el que està al costat dels enfants aquests (per cert, hi vaig anar un dia -a les enfants- i no em va agradar gaire).

jo també et dic la cronologia correcta: vaig anar-hi el 16 de febrer, per un altre aniversari.
després d'aquell dia, rien de rien!
ah, potser vaig somniar-ho tot? :S

¿Qué es la vida? Un frenesí.
¿Qué es la vida? Una ilusión,
una sombra, una ficción,
y el mayor bien es pequeño;
que toda la vida es sueño,
y los sueños, sueños son.


voilà...

la chica ha dit...

ah, un petó per a tu també, que semblo una tacanya! :(

la chica ha dit...

ai, no, després del 16 de febrer vaig tornar-hi una altra vegada, 2 ó 3 setmanes més tard, i estava obert.

la primera vegada que me'l vaig trobar tancat va ser el 12 d'abril.

senyor cangrejo, té alguna explicació per aquests fenòmens paranormals?

ah, és més, la noia de la facu que vaig veure crec que també va estar a ciut'art. però no sé qui és :S (perdona'm, noia de la facu i de ciut'art, si mires aquest bloc i no sé qui ets)

Unknown ha dit...

Clara, no tens més detalls d'aquesta persona: era de la nostra classe? té nom? a quin lloc de ciutart? creus que remotament hi ha cap possibilitat que jo la conegui?

Tema Cangrejo: sí és un expediente X