El cert és que l'entrada d'avui és variada i a la vegada terriblement banal. Com que últimament em passo la vida a la feina, tot el que explico tipus anecdòtic em succeeix per força o a la feina o bé en el trajecte cap allà. Com que del Centre no m'agrada parlar i tampoc no en tinc ganes, em concentraré en els meus periples i les seves peripècies.
Volia començar dedicant-me per una noia que caminava davant meu pel carrer Montalegre. Tots hem vist les fotos de Kate Moss que va trencar a una festa al Victoria and Albert Museum un preciós vestit vintage color xampany de Dior, de manera que finalment va haver de lligar-lo, convertint-lo així en un minidress. Penso, sospito, quasi espero que la noia, guiri per més detalls, que s'havia fet un nus a l'alçada del cul al vestit que devia ser un maxidress estigués remetent-se a aquest moment patètic de Kate... sinó era simplement una hortera...
Després volia parlar del noi que s'ha assegut davant meu al tren. Aquest no era un "bellezón sureño" (com diria J) del tipus del noi d'ahir. Malgrat que no parava de parlar pel mòbil i em molestava, m'ha caigut bé. Només per una raó. Llegia «Le canard enchaîné», una publicació satírica francesa, el més semblant a «El jueves» que conec que s'editi en el país veí.
Finalment i parlant de diaris, només comentar que a l'ADN d'avui (l'únic periòdic gratuït que m'agrada llegir i pel qual em barallaria) ha publicat a les pàgines centrals un especial Dumas, Alexandre Dumas pare. Com tots sabeu, un dels meus autors més estimats... Sembla ser que han trobat un manuscrit inèdit i pòstum i el publiquen en francès. És emocionant més quan estic a punt d'acabar «Le Vicomte de Bragelonne».
