Sempre dic que torno i mai no acabo de tornar... Sempre escric una entrada que és una promesa de tornada i sempre és una promesa trencada, no dura més que el temps de desfullar una margarida. Ho sento, sóc inconstant... No em culpeu, la poesia ha dit mil cop que les dones ho som, d'inconstants. Tampoc no em disculpeu, més que de la inconstància aquest silenci voluntari és fruit de la manca de tema (per escriure) i sovint també de temps.
El cert és que a vegades m'oblido de per què m'agrada la literatura i l'escriptura. Em perdonareu (i perdoneu també si sembla que només cerco la vostra indulgència) perquè, en part, aquest oblit es deu a fer-se gran i tenir que encarregar-se de tasques prosaico-avorrides com anar a comprar, fregar i posar rentadores (a més d'haver d'anar a la feina). Però ara que poc a poc construeixo el meu espai a la nostra nova llar, ara que poc a poc construeixo el meu temps en la meva nova rutina, començo un altre cop a gaudir del plaer de la lectura (sovint trivial) i espero que aviat gaudiré també del plaer d'escriure (no m'atreveixo a teclejar "escriptura", mot massa gran, aspiració més que res).
A vegades me n'oblido de tot això. Però avui (serà la calor?) me'n recordo perfectament.
El cert és que a vegades m'oblido de per què m'agrada la literatura i l'escriptura. Em perdonareu (i perdoneu també si sembla que només cerco la vostra indulgència) perquè, en part, aquest oblit es deu a fer-se gran i tenir que encarregar-se de tasques prosaico-avorrides com anar a comprar, fregar i posar rentadores (a més d'haver d'anar a la feina). Però ara que poc a poc construeixo el meu espai a la nostra nova llar, ara que poc a poc construeixo el meu temps en la meva nova rutina, començo un altre cop a gaudir del plaer de la lectura (sovint trivial) i espero que aviat gaudiré també del plaer d'escriure (no m'atreveixo a teclejar "escriptura", mot massa gran, aspiració més que res).
A vegades me n'oblido de tot això. Però avui (serà la calor?) me'n recordo perfectament.
2 comentaris:
No sé de quina calor em parles... i de la inconstància, què vols que et digui? Només faltaria que algú tan inconstant com jo es poses a aconsellar-te res. Sigues com ets, accepta el moment com és i gaudeix de tot plegat!
dropejes...és normal, sempre passa, la vida no és linia recta...
r.s.
Publica un comentari a l'entrada