28/2/07

Exposicions



Ens mereixem moltes coses i jo em mereixeria dedicar una mica de temps al meu bloc i posar-lo al dia, narrant experiències enriquidores que he viscut últimament. De fet, m'havia plantejat que el meu bloc esdevingués un bloc poètico-literari a la vegada que artístic. Vaja, tout court, un bloc on JO expliqués coses dels llibres que llegeixo i de les expos que vaig a veure. En aquesta última qüestió últimament estic "desatada": com tots o gairebé tots sabeu treballo en un museu, però a més vaig anar al MACBA veure "The Killing Machine", també al Caixaforum a veure Anglada-Camarasa i finalment a la Miró a veure els blaus i les teles cremades. Us recomano ferventment dues exposicions del moment: la nostra, la del CCCB, Dreyer-Hammershoi, i The Killing Machine. Us recomanaria també la temporal de la Miró però malauradament ja es va acabar... La The Killing Machine jo diria que cal anar a veure-la amb bona companyia. Patireu una mica en alguna de les instal·lacions i, per això, millor no estar envoltada de desconeguts en el moment en què us gireu a mirar a la vostra esquena... La del CCCB aneu-hi solets a enfrontar-vos "tête-a-tête" amb un pintor silenciós i mesurat com el Hammershoi. No us diré la meva opinió sobre l'exposició de Caixaforum, no vull desanimar ningú. Però això sí, si hi aneu veureu un magnífic Modest Urgell, l'única pintura de l'exposició que em va fer saltar les llàgrimes, junt amb un quadret d'un pintor mallorquí del que no recordo el nom (el tinc apuntat, no patiu, ho buscaré).

Intentaré escriure un altre dia sobre llibres... Poso un quadre de Hammershoi perquè al guguel no sóc capaç de trobar cap de Modest Urgell que m'agradi...

18/2/07

Blanc sobre blanc, Malèvitx




Avui em quedo amb aquesta frase, la nota de suïcidi d'Stefan Zweig, escrita en moment desesperat, durant la Segona Guerra Mundial, quan l'escriptor austriac pensava que els nazis guanyarien la guerra i dominarien el món:

"Creo que es mejor finalizar en un buen momento y de pie una vida en la cual la labor intelectual significó el gozo más puro y la libertad personal el bien más preciado sobre la Tierra."

17/2/07

Concetto spatiale



És estrany escriure el meu bloc. És com el meu diari personal. Hi escric per algú que no existeix. No escric per tu lector. Escric per un altre, però algú altre que no és. Que no existeix. Que viurà sempre tanmateix. Supera la meva finitud, es desenvolupa en el temps. És algú altre, aquest lector imaginari, que em desxifra en aquest moment però que també ho farà demà i demà passat i per sempre.

Escriure un bloc esdevé un fet semblant a llençar un missatge en una ampolla al mar. Les teves paraules arribaran a algú? Aquest algú et comprendrà?

La seva relectura per part meva a més significa, com passa en el diari personal, trobar-me llegint les paraules d'algú que suposem era jo mateixa en un moment anterior. Però sovint aquesta jo-mateixa anterior és tan estranya com qualsevol altre... Et trobes de sobte llegint els mots de qualsevol altre persona i et sorprén saber que eres tu!