28/3/08

Carla recurre al estilo Jackie




Incluso en el alud de pompa que los británicos no se resisten a dar a una visita de Estado (carroza, guardia a caballo, cascos emplumados y sombreros igualmente emplumados); incluso en una escena tan predispuesta al horror vacui, los detalles pequeños y certeros robaron los titulares.

Primer detalle: el bonete gris de Carla Sarkozy.Directamente extraído del librillo de primeras dama
s con encanto, por Jacqueline Kennedy. Segundo: el zapato plano, esa imposición de Sarkozy que la exmodelo ha heredado de Nicole Kidman cuando era Cruise.Con su Dior, la exmodelo citó casi literalmente, con intención o no, el aura burguesa de Catherine Deneuve en Belle de Jour, también allí con bonete, abriguito y zapato plano. Y ya sabemos que su Severine esconde otro fondo de armario. La comparación puede doler un día en que los tabloides recibieron a la primera dama con su foto desnuda. Pero el tercer y definitivo detalle lo puso la Reina: la mantita de cuadros de lana que le pasó su ayudante al subir al carruaje lo decía todo.
BEGOÑA GÓMEZ



Begoña Gómez és una jove periodista (?) barcelonina (crec) que des de fa un temps indeterminat treballa al diari ADN que, com tots els meus lectors i lectores fidels sabran, és l'únic diari de premsa gratuïta que em digno (jo que sóc tan digna i sovint elitista) a llegir. Penso realment que tenen un equip molt bo i que no fan sensacionalisme mai.*

Com deia Begoña Gómez treballa al diari ADN i normalment es dedica a qüestions de tendències i actualitat. Té un punt de vista molt interessant i sempre li treu el suc de manera interdisciplinar a molts temes que, en principi, us semblarien frívols o superficials. Més enllà del que et poses i en relació al que et poses (o al que veus, o al que sents, o al que menges) hi ha molt. I ella és experta en vincular, p.ex., el rouge à levres amb la crisi econòmica o les crocs i la política de Bush.

En tot cas, jo sóc fan d'ella. Fins al punt d'haver-la defensat en el fòrum del diari, en relació a un article sobre, precisament, les infames crocs que va escriure l'estiu passat. Aquí us he posat una mostra del que escriu sobre Carla Sarkozy (nom de soltera: Bruni) i la seva visita a Londres, com a primera dama, bla bla bla, d'aquesta setmana. No us sembla molt pertinent i encertat? No us encanta el to de complicitat amb el lector (jo lectora) avisat (jo avisada)?

No us sembla terrible, finalment, que la Carla s'hagi hagut de disfressar: de Séverine Serizy - Catherine Deneuve a «Belle du jour» o de Jackie Kennedy? No és més terrible encara el barret que duia Camilla que no ha aconseguit, malgrat els seus esforços**, atreure l'atenció? O que els anglesos ara adorin a Carla?




_________________________________________________________________
* Sempre m'ha sorprès que hi hagi premsa gratuïta sensacionalista: el sensacionalisme només té l'excusa (i la raó de ser) en el fet de què VEN més que la seriositat i al rigor. Però vaja, el món és inexplicable i aleshores trobem el QUE!
** Camilla devia estar pensant: al costat d'aquesta tia tan guapa no em veuran sense aquest barret. Jo en el seu lloc m'hagués posat una samarreta que digués: "Ella és més p... que jo" o "Lo suyo si es un braguetazo". Total: no hi hagués hagut cap repercussió a la premsa, ningú li fot puto cas des de fa temps (crec, aquesta és una altra de les meves habituals afirmacions gens reflexionades)...

26/3/08

MERCI...



he arribat a 1500 visites... i continuo!

No tinc gaire temps d'escriure ara mateix. Com veieu hem tornat del viatge sanes i estàlvies, malgrat a haver-nos enfrontat a una climatologia adversa. A veure si aviat disposo d'una estona (i de ganes) per teclejar alguna cosa. Bona nit!




20/3/08

Curiositats 2




Aquest matí pensava en la meva entrada sobre les perruques i N. Portman i S. Johansson... i recordava que jo també he dut una perruca rosa... i ara fa un minut, gràcies al bloc de la Matty, he descobert que no sóc l'única. La Matty ha penjat un vídeo on podem veure a Didi Conn, o sigui, Frenchy, a Grease, amb una perruca rosa* durant uns segons! Aquest flaix visual m'ha fet tremolar! I a vosaltres!

___________________________________________________________

*Si voleu tenir malsons fixeu-vos en quina edat tenia l'actriu quan va fer Grease!**
** Encara més xungo: recordeu que fou l'única de Grease 1 que apareixia a Grease 2...

Ara mateix




Ara mateix estic fent una llista de cançons per fer un CD variat i divertit... busco fer una combinació terrible, una mena de còctel Molotov, que no titularé "CD Basura 2" perquè contindrà obres mestres del pop i no pura merda com l'original "Basura". Aquest CD el faig perquè demà ens esperen unes horetes de viatge al nord, pel que (sembla) seran uns dies de fred i pluja. És lamentable i més tenint en compte que l'any passat, recorrent també el Midi francès, vam tenir un temps increïble: sol, calor, cels blaus,... Mai no oblidaré que vam haver de comprar-nos samarretes de tirants a Albi perquè ens estàvem morint de calor (mentre a Barcelona plovia...). Bé, no ens desanimem i no fem comparacions que poden resultar odioses.

Escrivia sobretot amb dos motius:
1) agrair a tots els lectors i totes les lectores l'atenció al meu bloc però demanar també per la seva part una col·laboració en la secció comentaris. Avui diverses persones (Clara, Sílvia C., Noe) m'han assegurat que per saber de la meva vida segueixen el meu bloc... però tanmateix jo no ho sé sinó hi ha una resposta.
2) també volia agrair-li a la Núria C que avui m'hagi regalat el visionat del darrer capítol d'Anatomia de Grey... T'ho mereixes tot reina! Tingues en compte que els temes de la fe i la compassió hi apareixen... dos temes dels que hem parlat bastant entre ahir i avui.

Última petició before leaving: per què no continueu entre tots les respostes a l'acció del pollastre? Què dirien Mercedes Milà, Aznar, Zapatero, Carrie Bradshaw, el doctor Vilches, o Ranma, per exemple?

______________________________________________________
PS. Els que esteu llegint en Internet explorer sapigueu que us hauríeu de passar ja a Mozilla Firefox.

16/3/08

Tema: el pollastre...



L'escena: un pollastre al costat d'una carretera. La travessa

La pregunta: Per què el pollastre ha travessat la carretera?

RENÉ DESCARTES: Per anar a l'altre costat. (Pour aller de l'autre côté)

PLATÓ: Pel seu bé. A l'altre costat hi ha la Veritat (Pour son bien. De l'autre côté est le Vrai).

ARISTÒTIL: És la natura del pollastre de travessar les carreteres (C'est la nature du poulet de traverser les routes).

KARL MARX: Era històricament inevitable (C'était historiquement inévitable).

CAPITÀ JAMES T. KIRK: Per anar allà on cap altre pollastre no hi havia estat abans (Pour aller là où aucun autre poulet n'avait été auparavant).

HIPÒCRATES: Degut a un excés de secreció del seu pàncrees (En raison d'un excès de sécrétion de son pancréas).

MARTIN LUTHER KING Jr: He tingut la visió d'un món on tots els pollastres seran lliures de travessar les carreteres sense havia de justificar llur acte (J'ai la vision d'un monde où tous les poulets seraient libres de traverser les routes sans avoir à justifier leur acte).

MOISÈS: I Déu descendí del Paradís i va dir-li al pollastre: "Has de travessar la carretera". I el pollastre travessà la carretera i Déu va veure que era bo (Et Dieu descendit du Paradis et il dit au poulet : "Tu dois traverser la route". Et le poulet traversa la route et Dieu vit que cela était bon).

RICHARD M. NIXON: El pollastre no va travessar la carretera, repeteixo, el pollastre mai no va travessar la carretera (Le poulet n'a pas traversé la route, je répète, le poulet n'a jamais traversé la route).

MAQUIAVEL: L'esdeveniment important, és que el pollastre hagi travessat la carretera. Què ens importa saber el per què? La fi en ella mateixa de travessar la carretera justifica tot, sigui quin sigui el motiu (L'événement important, c'est que le poulet ait traversé la route. Qui se fiche de savoir pourquoi ? La fin en soi de traverser la route justifie tout motif quel qu'il soit).

SIGMUND FREUD: El fet que us preocupeu pel fet que el pollastre hagi travessat la carretera revela el vostre fort sentiment d'inseguretat sexual latent (Le fait que vous vous préoccupiez du fait que le poulet ait traversé la route révèle votre fort sentiment d'insécurité sexuelle latente).

BILL GATES: Acabem de posar a punt el nou "Pollastre Office 2008" que no només travessarà carreteres, també incubarà els ous, endreçarà els arxius importants, etc. (Nous venons justement de mettre au point le nouveau "Poulet Office 2008" qui ne se contentera pas seulement de traverser les routes, mais couvera aussi des oeufs, classera vos dossiers importants, etc.)

GALILEU: I tanmateix, la travessa (Et pourtant, il la traverse).

EINSTEIN: El fet que sigui el pollastre qui travessi la carretera o que sigui la carretera la que es mou sota el pollastre depèn únicament del vostre punt de referència (Le fait que ce soit le poulet qui traverse la route ou que ce soit la route qui se meuve sous le poulet dépend uniquement de votre référentiel).

ZEN: El pollastre pot vanament travessar la carretera, només el Mestre coneix el soroll de la seva ombra darrera el mur (Le poulet peut vainement traverser la route, seul le Maître connaît le bruit de son ombre derrière le mur).

FORREST GUMP: RUN CHICKEN RUN !!!

STALIN: El pollastre haurà de ser afusellat en el moment, així com tots els testimonis de l'escena i deu persones més agafades a l'atzar per no haver impedit aquest acte subversiu (Le poulet devra être fusillé sur le champ, ainsi que tous les témoins de la scène et dix autres personnes prises au hasard pour n'avoir pas empêché cet acte subversif).

GEORGES W. BUSH: El fet que el pollastre hagi pogut travessar aquesta carretera amb tota impunitat malgrat les resolucions de l'ONU representa una afronta a la democràcia, a la lliberta, a la justícia. Prova també indubtablement que hauríem hagut ja de bombardejar aquesta carretera feia temps. Amb la intenció d'assegurar la pau en aquesta regió, i per evitar que els valors que defensem no siguin un altre cop ridiculitzats per aquesta mena de terrorisme, el govern dels Estats Units ha decidit enviar 17 porta avions.... (Le fait que le poulet ait pu traverser cette route en toute impunité malgré les résolutions de l'ONU représente un affront à la démocratie, à la liberté, à la justice. Ceci prouve indubitablement que nous aurions dû déjà bombarder cette route depuis longtemps. Dans le but d'assurer la paix dans cette région, et pour éviter que les valeurs que nous défendons ne soient une fois de plus bafouées par ce genre de terrorisme, le gouvernement des États-Unis a décidé d'envoyer 17 porte-avions....).

_____________________________________________________________

És la traducció feta ràpid d'una part d'un document que em van enviar fa temps. Espero que us hagi fet riure una mica. Bones vacances!

15/3/08

Curiositats





Hi ha dues coses sobre «The Other Boleyn Girl» divertides. D'una se'n va adonar la Laura S. i de l'altra jo mateixa:

1) Kristin Scott Thomas ja havia fet de la mare de Scarlett Johansson en altra pel·lícula: «The Horse Whisperer». Com passa el temps oi?

2) les dues actrius protagonistes, Scarlett Johansson i Natalie Portman han fet pelis on havien de dur una perruca rosa: «Lost in Translation» (2003) i «Closer» (2004) respectivament. A més, en els mateixos anys...


8/3/08

L'Écriture ou la Vie




A vegades el més difícil, quan hem sentit una gran emoció, és poder transmetre-la als altres amb l'escriptura. Diuen que els poetes que ploraven el seu mal (d'amors) mai no ploraven mentre escrivien. Diuen que tota aquesta emoció, aquest dolor, aquest sentiment literari és una elaboració feta posteriorment a partir d'una emoció, dolor o sentiment real. Quan no, posen fins i tot en dubte que existís mai aquesta emoció, dolor o sentiment. Perquè narrar el sentiment és tot el que el poeta pot fer servir com a tema literari: és l'excusa per escriure i no la causa de l'escriptura. Tornem, doncs, a allò d'escriure és un verb intransitiu de Roland Barthes. No arribo a explicar-me millor.

Avui no podré escriure... seré incapaç de fer-vos arribar el meu sentiment. El dividiré pel seu anàlisi en tres moments:
1) ahir al vespre, buscant un llibre de Jorge Semprún a la meva biblioteca. Sabia que avui divendres 7 de març ell estaria al CCCB en el marc de les conferències "Metamorfosi del comunisme".
2) avui a les 17 hores, quan el Jorge Semprún havia d'arribar al CCCB, m'han explicat l'assassinat d'un regidor del PSOE a Mondragón. Em comentaven com l'escriptor havia quedat afectat per aquest fet.
3) en el descans entre conferència i conferència, m'he atrevit i m'he acostat perquè Jorge Semprún em signés la meva edició de «L'Écriture ou la Vie».

He baixat les escales plorant uns segons més tard: tanta vida en la seva vida, tanta amabilitat, tan d'afecte m'ha demostrat en uns segons... Pensava mil coses, incoherents majoritàriament. Tremolava com una fulla. I sóc, malgrat tota la potència del sentiment, incapaç d'escriure-ho. Ningú no ho podrà imaginar. Almenys no a partir de les paraules que escrigui ara. És com (salvant les distàncies) el fum del crematori de Buchenwald (i dels altres camps) que mai no entendrem, no coneixerem tots els que, com jo, no hem viscut l'horror del lager.

6/3/08

CES BOTTES SONT FAITES POUR MARCHER




Podrem dir que en menys d'un any hem vist la Carla Bruni convertir-se en primera dama de França. Mentre jo canturrejo «Ces Bottes sont faites pour marcher», la versió francesa de «These boots are made for walkin'», que cantava l'Eileen en els seixanta. Per què la canturrejo? Doncs perquè m'he comprat unes botes que podeu veure en la imatge i, com podreu apreciar, són super boniques*.


Per què - pensareu - he relacionat el fet que jo canti la cançó de les botes amb la Carla Bruni? El motiu és molt senzill. A finals de la dècada dels 60', Nancy Sinatra cantava aquesta cançó («These boots are made for walkin'») amb la que va arribar al número 1 als Estats Units i al Regne Unit. El mateix any, la mateixa Nancy Sinatra treia una versió de «Bang Bang (My Baby shot me down» que havia estat originalment escrita per Sonny Bono i cantada per la seva dona Cher. Es faria famosa el 2003 quan Quentin Tarantino l'escollís per la banda sonora original de la seva «Kill Bill Volume 1». I en el 2008 la Carla Bruni n'ha fet una altra versió per la publicitat del Lancia Musa. D'aquí la meva unió mental entre botes i Carla Bruni...

Esperant que hagueu gaudit de la meva ment... i les connexions que fa... m'acomiado!


_____________________________________________________

*De fet la foto no dóna per res una imatge al 100% real ni del color ... ni de res.

3/3/08

The Other Boleyn Girl




Dissabte vam anar al cinema a veure «The Other Boleyn Girl» i vaig arribar després a dues conclusions:

1. Hollywood mai no podrà fer una pel·lícula de tema històric sent fidel als fets. Tots els que la veieu aneu després al wikipedia i pregunteu-li per Anne Boleyn. Us sorprendrà la inexactitud del relat fílmic...

2. Malgrat l'anterior, finalment resultarà que ens farem uns experts en aquesta el segle XVI anglès: entre Elizabeths, The Tudors, etc.

Bé, d'altra banda, crec que «The Other Boleyn Girl» us decebrà: no té la riquesa visual d'«Elizabeth the Golden Age», encara que els vestits i les ambientacions siguin satisfactòries. Tampoc no té fidelitat històrica. La primera meitat de la pel·lícula és bàsicament un melodrama. Després, quan intenta narrar complicacions polítiques, no arriba a res i naufraga mostrant les misèries de la humanitat. Trobo que Natalie Portman ho fa prou bé, i que Scarlett Johansson no passa de fer cara de bleda.

Per últim, com a petició, sisplau-sisplau: que posin en tv (no satèlit) The Tudors ja! Que volem veure Jonathan Rhys Meyers fent de Henry VIII!