Encara que la terrible certesa de la Mort m'acompanya contínuament, m'adono que hi ha més coses. Em sorprèn adonar-me que em pica l'ull, o que em molesten les coses de la feina o que m'agrada veure pel·lícules o llegir. Conviu en nosaltres el coneixement més terrible i, a la vegada, la saviesa del petit. Conviuen dins meu dos pols, un que m'esfereeix i altre que li treu pes a la terrible certesa. Un que fa pesat, altre que fa lleuger. I la magnitud del primer fa que el segon esdevingui no només sorprenent sinó, més enllà, el nostre més gran valor, la taula de salvació, que ens rescata de la bogeria i el nihilisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada