L'Imperi de les llums

Sovint sóc una estranya, amb estranyes idees i paraules encara més estranyes. Sovint ho sóc per mi. Altres vegades però sóc una estranya pels que em coneixen. Estic en deconstrucció i en perpetu muntatge. Tement no arribar a tenir mai cap certesa. És trist saber o creure saber coses només negatives : que la vida és una merda, per exemple, que no solem obtenir el que semblem merèixer i un llarg etcètera. La mesquinesa és fatal. Descobrir que nia per tot arreu, encara més. Sóc desconcertant i enigmàtica? No dic res clar? M'amago darrera d'un mur. I com sempre hi ha, per sobre de tot, en mi, en el meu fons, la temor habitual al punt final.

Nadal

Una setmana una mica difícil... sobretot al final. Però els mals tràngols els compensa l'alegria de les retrobades i una mica del bon humor de nadal... Frisso pels regals! Sóc com una nena petita. Rondino, sí, perquè em sento culpable pel consumisme i perquè en general i en concret les formes de vida humanes de tipus capitalista estan acabant amb el planeta. Però més enllà de la meva consciència no puc evitar ser prou infantil com per adorar que em regalin coses!!!

Pis

He passat la tarda buscant pis a Paris... Que ningú no s'espanti... Ajudo una colega de la feina que marxa ara d'Erasmus... ha estat apassionant. M'ha recordat els millors moments de la meva recerca, ara fa ja 5 anys... Com passa els temps! El pitjor és que tot de casualitats últimament es relacionen amb Paris: gent que hi marxa de viatge, converses amb gent que també hi ha viscut... Què significa? Hi tornaré aviat?

Riada

M'agradaria escriure alguna cosa gran i sublim. Però igualment em manquen les paraules, em manquen les idees i sovint em manquen les ganes. Algun cop m'acudeix sobtosament un pensament, una inspiració, d'on sembla que partirà alguna cosa bona. Però no faig res més, no vaig més enllà. I per sobre de tot roman la por de què no hi hagi demà, la certesa de què res no serveix ... Sovint m'acomiado ("Adieu, vive clarté de nos étés trop courts"*) amb pena. Altres cops assumeixo la cruel veritat ("Ma foi... moi je m'en irais avec cette pureté et cette simplicité que vous me semblez dégaigner par trop"**). Però finalment he de confessar que la idea de la meva finitud m'atura i, com alguns ja saben, sovint em supera, igual que una riada passant sobre un pont...

_________________________________________________________________
* "Adéu viva llum dels nostres estius massa curts" (Baudelaire).
** "A fe meva... me n'aniré amb aquesta puresa i simplicitat que vosté menysprea" (Dumas).

Weihnachten

Sembla mentida que un examen parcial com el que tinc d'alemany dilluns tingui la capacitat de posar-me dels nervis, sobretot a aquestes alçades de la vida. Però vaja, que no se'm fa tan inexplicable, més si tenim en compte que:
- em toca treballar divendres, dissabte i diumenge d'11 a 20h.
- i que s'acosta el nadal... Una època terrible certament!L'únic que m'agrada, dins d'aquesta conjunció estelar, és com li diuen els alemanys al nadal: Weihnachten. El cert és que l'única gràcia que té és el fet que sóc incapaç d'aprendre'm la malaurada parauleta. Només em surt Vormittag, que penso que significa matí...
Però vaja, treballar aquests tres dies seguits no és tan dolent, sinó fos pel que sembla la nova tendència a Barcelona. Convertir-se en un estúpid arrogant quan arriben a qualsevol lloc on hi ha algú que atén al públic. Misteris! Caldrà prendre's tot plegat amb alegria o bon humor o no pensar-hi gaire...
Bé, millor deixo d'escriure.