Com sempre busco excuses per escriure. Avui l'excusa per una segona entrada en el mateix dia és la pluja. Ha caigut
una tempesta impressionant, que m'ha enganxat comprant la
Elle al quiosc de la cantonada. M'ha encantat tornar sota el meu paraigües i estar gran part de la tarda estirada al llit, tapada amb la manta, amb el meu gos als peus, llegint «
Les Bienveillants» i la revista.
Però sobretot la meva excusa és dedicar-li una cançó al Jose:
4 comentaris:
que bonic!
que emotiu!
que bonic!
que emotiu!
(la meva banalitat: avui ha plogut?)
a Martorell un munt
tia, ets Billy el Niño o què? Com pots llegir i deixar comentaris tan tan tan ràpidament?
:)
fem el mateix recorregut blocaire, sembla ;)
sí, clara. Abans d'ahir vaig estar recordant com vam patir el famós cap d'any a l'estudiantil, a la plaça universitat, perquè ens donessin d'esmorçar, cosa que, com ja vaig explicar, mai no va passar
Publica un comentari a l'entrada