Breakfast at Tiffany's

Només tenia com intenció copiar un diàleg que m'encanta de la pel·lícula, «Breakfast at Tiffany's», ara que, aparentment, m'estic obsesionant amb ella.

Aquí va el diàleg:

Paul Varjak: I love you.
Holly Golightly: So what.
Paul Varjak: So what? So plenty! I love you, you belong to me!
Holly Golightly: [tearfully] No. People don't belong to people.
Paul Varjak: Of course they do!
Holly Golightly: I'll never let ANYBODY put me in a cage.
Paul Varjak: I don't want to put you in a cage, I want to love you!

M'encanta aquesta pel·lícula, de què serviria negar-ho? Surt una ciutat de Nova York molt habitable, allunyada de les imatges de Manhattan de les pelis dels vuitanta com «Working girl» on la ciutat és poc més que masses de treballadors i un skyline fred i distant. Audrey Hepburn vesteix precioses peces de Givenchy. La història d'amor entre Holly i Paul és simple i bonica. I finalitza amb aquesta apassionada declaració.

No oblidaré mai la veu de George Peppard/Paul Varjak quan li diu "So what? So plenty!"* i tampoc el crit desesperat d' Audrey Hepburn/Holly Golightly** al carreró: "CAT!". Realment el final concentra molta tensió dramàtica. La discussió al taxi parla de dues visions del món que, segurament, també són falses. Cap dels dos guanya: per això no els hi calen paraules en la seva reconciliació.

Reconec que es tracta de la versió edulcorada del llibre de Truman Capote. Malgrat el que diu la Internet Movie Database, el film no és gens fidel a la novel·la. Obvien massa aspectes "bruts", però, és clar, és una versió Hollywood. I tot i que no hauria de ser així, prefereixo (ho confessaré amargament pel meu cantó snob) la pel·lícula. Em deixa bon gust de boca (després de plorar una mica al final).

Per últim, també té la millor declaració de matrimoni del cinema, no us sembla?:

Holly Golightly: I'll tell you one thing, Fred, darling... I'd marry you for your money in a minute. Would you marry me for my money?
Paul Varjak: In a minute.
Holly Golightly: I guess it's pretty lucky neither of us is rich, huh?
Paul Varjak: Yeah.

Ara marxo a dormir... com Holly amb un antifaç però sense gat.

_________________________________________________________
* Un detall: Peppard estudiava el Mètode de l'Actors Studio i Audrey Hepburn no s'hi sentia massa còmoda. Tanmateix crec que van fer un molt bon treball junts, complementant-se a les mil meravelles.
** Holly era un paper per Marilyn Monroe, però li van desaconsellar. Més tard van pensar en Kim Novak. Donant-li a Audrey van treure-li molta voluptuositat, i van concentrar-se així en el potencial encant innocent de l'actriu.