C'est une merde

C'est une merde!! No confio gaire en els polítics i de fet l'engagement no és cosa meva, almenys en qüestions polítiques... però que al meu poble (Martorell) guanyi CIU un altre cop, amb el mateix alcalde que hem tingut durant anys... això fa pena. És lamentable, fastigós i per mi incomprensible! Un senyor que en el cartell de propaganda electoral sembla el Pare Noel! Ô la la!

Plutocràcia

Tinc una professora - de la que algun cop ja he fet referència en aquest bloc - que tendeix a inventar etimologies. Diu, p.ex.: "¿A qué me refiero?" (amb accent argentí). Aquí ningú no respon, no ho fem mai, no sigui que ens equivoquem. Llavors, després d'un segon de silenci, es respon ella mateixa (total, igualment ningú no sabia a què es referia perquè ningú acostuma a seguir els seus raonaments, que poden ser rocambolescos): "Es la plutocracia". Un segon de silenci, com si aquesta revelació realment fos tal cosa. I aquí ve l'etimologia inventada en aquell precís instant: "Plutocracia --- ¿qué es plutocracia?" La resposta: "Es el gobierno de los ricos". Aquí l'encerta, però vol justificar el mot i aquí la caga: "Viene de plus, gobierno (cracia) de los que tiene mucho".... I el mot ploutos, en grec, que significa riquesa? es demana l'estudiant de clàssiques present a l'aula, incapaç d'obrir la boca. En tot cas, aquesta tendència, que resulta sovint insofrible, ja que ve acompanyada sovint de la sensació que provoca aquesta professora que tan li fa això com allò, em recorda, i molt, a "Todas las almas" de Javier Marías. En aquesta novel·la, el narrador - presumiblement el propi Javier Marías, ja que la novel·la té aspecte autobiogràfic - explica com, quan feia de lector a Oxford, es veia obligat a inventar sobre la marxa les etimologies dels mots castellans que li demanaven a classe...

Rothko, Light Red over Black

D'una poeta alemanya del romanticisme anomenada Karoline von Günderode (1780-1806):

Hochrot:
Du innig Rot,
Bis an den Tod
Soll meine Lieb Dir gleichen,
Soll nimmer bleichen,
Bis an den Tod,
Du glühend Rot,
Soll sie Dir gleichen.

Traduït:
Roig encés
Tu roig encés,
Fins la mort
El meu amor se t'assemblarà,
Ja no empalidirà,
Fins la mort,
Tu roig candescent,
Se t'assemblarà.

He fet una traducció jo mateixa, amb el diccionari en xarxa i amb ajut d'una altra traducció que tenia a mà en castellà. Sorry pels que entenen alemany i ho haguessin fet millor que jo!!!

Literatura

Sóc una estudianta (com diu al carnet de la UB) de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada (serà l'única llicenciatura que té dos cops la mateixa paraula en el seu nom?) que avui ha fet la seva darrera classe. Al setembre seré llicenciada ja! Nois i noies, m'envaeix la nostàlgia. Aquests tres anys han estat enormes, grans, plens de dificultats, d'alegries i descobriments. Ara que començava a conèixer els trucs de la facultat, l'hauré d'abandonar. Ara que sabia desenvolupar-me pels seus passadissos secrets i camins de travessa! Ara que coneixia els profes això s'acaba. I sobretot, i més important, ara que fèiem pinya ens haurem de separar, pinyonets!

Crazy

CRAZY... dels que hem coneixeu, quants no heu sentit algun cop aquesta paraula de la meva boca?: "Un crazy m'ha dit que..." o "He vist una crazy que..." o "Hi havia un crazy al metro que...". Crazy és un concepte de difícil definició. No penseu en una simple traducció de l'anglès. Crazy va molt més enllà en el meu argot personal. Equival a tota persona mínimament desequilibrada, zumbada, etc. que es pugui creuar en el vostre camí i sorprendre-us. Parteixo de la idea de què tots, en major o menor mesura, tenim un punt de follia. Però potser un crazy és l'ésser molest que, portant al màxim la seva bogeria, sense cap vergonya, la mostra al món sencer.

El concepte crazy s'ha enriquit en el meu vocabulari amb tot de cops de peu al diccionari Oxford (quin és el diccionari normatiu de l'anglès???). Hi ha derivats del tipus: crazada (a pronunciar: creisada) que significa acte realitzat per algú de manera puntual i que correspon amb els paràmetres d'actuació d'un crazy. Després com a mot genèric hi ha crazysme (a pronunciar creisisme).

I per què explico tot això? Doncs bé, perquè com deia abans dono per fet que tothom estem una mica bojos. I sinó: fa cosa d'un mes jo anava caminant per plaça Universitat, camí de classe, i de sobte me n'adono que si tothom em mira és perquè estic mig cantant pel carrer. I sabeu què cantava fent servir la melodia de "Soy un gnomo..."? Cantava aquestes paraules: "Soy un crazy, el crazy más crazy del lugar....".

_______________________________________________________________

PS. Com a post-scriptum, notar el fet que en Pedro i la Noelia tornen a tenir internet a casa!! Felicitats!!!!

Nausica

... i Nausica llavors, que dels déus tenia bellesa,

era aturada dreta al muntant del sostre massís

i s'admirà d'Ulisses quan dins els seus ulls el va veure,

i fent sentir la seva veu, li digué paraules alades:

- Hoste, adéu, i quan siguis de nou a la pàtria, recorda't

de mi, que a mi la primera deus el rescat de la teva vida.

I llavors, responent, li digué l'enginyós Ulisses:

- Oh Nausica, filla del tan magnànim Alcínous,

ara Zeus determini, el qui fort retrona, espòs d'Hera,

que jo atenyi el casal i vegi el dia en què torni,

que aleshores allí et pregaria igual que a una dea

tots els meus dies, car tu m'has donat la vida, princesa!

L'Odissea, Homer (traslladada en versos catalans per Carles Riba)

Somiar

Recuperar la capacitat de somiar... això és el que necessito. Perquè últimament l'he perduda. M'he tornat constant i avorrida? Sóc una conformista. Vull tornar a ser com era i tornar a tenir un motiu per lluitar, un desig al que arribar, tot i saber que sigui un impossible. Quan fa que l'havia perdut? Com és que no me n'havia adonat? Tant he patit com per no saber-ho?

Cool

Els publicistes d'Aquarius i algunes marques d'automòbils són uns grans professionals i aconsegueixen fer uns anuncis increïblement fantàstics. Sinó mira l'spot d'Aquaris sobre el control social i els estudis de consum... i sinó mira l'anunci en què ens pregunten coses que no hem fet... És genial tot això. La publicitat va trobant recursos i camins fantàstics. De vegades aconsegueix fins i tot que rumiis. Però el que realment no entenc és quan el bloc d'algú esdevé un anunci, quan tot el que escriu és per ser "guais", "cool" o alguna cosa per l'estil...

Estiu

Una de les meves línies argumentals al bloc és la climatologia. Però el cert és que avui ha estat un dia estrany: de sobte és estiu. I tot plegat m'ha descol·locat. El fet que hagi arribat a casa meva a les quatre del matí i que m'hagi llevat a les deu passades no té poc a veure. A més no havia d'anar a la feina aquest matí i després he fet campana. Quan he sortit a les cinc de casa: no m'ho podia creure! Trenta greus centígrads! I en arribar al CCCB em trobo l'OFFF que anomenaria més aviat: presònar... Ja és estiu. I és que per a mi, a diferència de tanta gent, la marca de l'inici de l'estiu no és ni el final de classes ni el Sant Joan ni els exàmens ni res de tot això. És simplement el Sònar, festival de música avançada etc.! A tots els que us agrada: felicitats! Ja queda poc.... als que el patim... Ô merde! Pitié!

Passeig per Barcelona

Aquest vespre l'Eli m'ha dut a passejar per una part de Barcelona que no coneixia gens ni mica, pel barri de Sants, darrera el parc de l'Espanya Industrial. I per allà, davant un surtidor d'aigua i donant a un jardí d'infància, hi havia un pis que venien i on m'encantaria viure. Prop del creuament del carrer Premià amb el carrer Autonomia...

Festa

L'estrés d'aquesta setmana serà preparar-me per la festa de dissabte....

Passeig per París

A Youtube hi ha enregistrat tot el món, o ho sembla. I abans m'ha semblat que hi havia fins i tot records meus. He pensat que em venia de gust fer una ullada a Paris. He posat al youtube: metro Paris. I vinga a trobar imatges de la línia 14 que és la més moderna i als guiris els hi encanta. Però després he continuat amb "Saint-Michel Paris" i de sobte he viatjat en el temps. Hi havia un video curtet de pluja davant la Font de Saint-Michel. I no sé perquè he escrit rue d'Assas... i de sobte, ha aparegut un cel de tardor a Paris. Increïble i emocionant.

Proust

Qui sóc jo per recomanar res a ningú? I tanmateix recomano: "À la Recherche du temps perdu" de Marcel Proust. Pensareu: una novel·la en 7 volums que el seu autor no volia donar mai per acabada... com compaginar la seva lectura amb la nostra vida tan ocupada? Sí, són set volums d'una prosa gens fàcil, una prosa exuberant que es bifurca com els afluents d'un riu, que es recargola com un floc de cabells, i que no vol esgotar-se, com una bona conversa. Li dedicaríeu una hora diària al llarg de tres mesos o potser més? Una hora en la que no pensareu en la feina ni en el lloguer, en la que entrareu en un món llunyà i a la vegada estranyament proper. És cert que exigeix un gran esforç que en els dies d'esgotament ningú no vol realitzar. Però també és cert que si us captiva gaudireu cada dia del viatge a un altre món.



És un món que es correspon amb l'ambient aristocràtic de final del segle XIX i principi del XX. Ara esteu pensant en un relat avorrit ple detalls de la vida exquisida, delicada i tan distant de la nostra que devien dur aquests aristòcrates decadents... però no, trobareu una altra cosa. La veu del narrador que s'anomena Marcel (què estrany? és el propi Proust? és un altre?) us fa entrar en aquest món Pel Camí de Swann. Ens relata la seva infantesa a partir d'una nit d'insomni. Més endavant us portarà als baixos fons de Sodoma i Gomorra. Als estius a Normandia de A l'ombra de les jovenetes en flor. I acabareu l'últim volum amb El temps retrobat. Passareu per Venècia, Paris i Normandia. Us parlaran de pintors antics (Ver Meer, Botticelli, ...) i de pintors moderns i també algun músic. Viureu la Primera Guerra Mundial a París sota les bombes. Entrareu en el palau de Guermantes i en els prostíbuls dels afores. Però sempre ens explica experiències vinculades a les vostres. Les seves vivències i les dels seus personatges són les vostres. Swann s'enamora d'una estúpida anomena Odette de Crécy com tots ens enamorem, de la mateixa manera. Els Verdurin són tan mesquins com molta gent que coneixeu. Etc. etc.



Per últim, m'agrada el que diu una professora meva del llibre. Bé, ella no és la primera que ho ha dit però sí que és la primera a qui ho he escoltat. La frase de Proust és incansable. Ja us ho deia. En la traducció en castellà, els primers volums són de Pedro Salinas. Segons diuen, s'inventava bastant i retallava. La seva intenció era l'eufonia. (D'altra banda, com a incís, Semprún, el meu adorat, diu que la frase castellana és proustiana de natural, amb la torturant tendència a la subordinació interminable). Us trobareu paràgrafs sencers amb una sola frase. Comparació darrera comparació, tot s'encadena. I segons la meva professora l'estructura del llibre és "el chisme" (imagineu sentir-ho amb un marcat accent argentí). Sí, el narrador sovint ens explica les coses sense estar-ne del tot segur. Sembla ser que això fou així i això és com això que és com això que és com això.



Pel que fa a la traducció al català fou polèmica... Però paro ja que com a Proust no hi ha qui em deturi avui!

Dia de pluja

Els dies plujosos et quedes sense idees, ni ganes, de fer res. Miro per la finestra i no deixa de ploure. Sé que avui no em mouré de casa. Em sap greu pel meu gos, que es mollarà en cada passeig. Agraeixo a la pluja pels seus beneficis. I em quedo aixafada a casa... llegiré Proust i Joyce, miraré fotos dels meus viatges, fins i tot planejaré un viatge, però ja està...