25/5/08

Estic a la porta però ... quin pis és?




Amb aquesta pregunta puc dir que començo una de cada tres festes a les que vaig. La meitat de cops (per no dir tots) és Eli la que ha d'agafar el telèfon i respondre-la (què faria jo sense ella?). Ahir, quan li vaig tornar a fer, ja va riure i tot. Perquè és més normal que la truqui a ella quan vaig a casa seva, però calia que ho fes anant a casa de Noe i Pedro? Diré, però, que SEMPRE la truco a ella perquè sé poderosament que em respondrà sense falta i que tindrà la resposta al meu dubte.

Aquesta entrada la dedico a la gran festa eurovisiva 2008 i, per tant, als amfitrions de la mateixa: Pedro i Noe. Crec que va ser un èxit, tot i quedar estroncada per la irrupció fatal de la veïna del pis de sota. He de dir que m'ho vaig passar d'allò més bé, tot i les dificultats i impediments que em van aparèixer per arribar-hi. Ara us relataré quins obstacles vaig haver de superar per aconseguir anar-hi.

Primer: era una festa on s'exigia o bé disfressar-nos de Rodolfo o bé "tema primaveral" o bé "eurovisivament". Després de mil dilemes (cap entorn a disfressar-me de Rodolfo), de canviar-me de roba deu cops, d'anar i venir d'armari en armari buscant samarretes, pantalons, faldilles, sabates, etc. vaig acabar posant-me un preciós vestit groc florejat de Zara i fent-me un crepat sixties! O sigui que, malgrat haver decidit la nit de divendres que seria una cantant dels vuitanta, vaig acabar un altre cop amb look Karina.

Segon: naturalment no havia calculat bé el temps i vaig acabar arribant a Magòria-La Campana a les 22 hores passades, quan la concentració era a les 21 hores. Per demostrar que sóc ben educada diré que vaig avisar del meu retard!

Tercer: evidentment no podia arribar sense perdre'm. Fins al carrer Constitució tot va anar bé, però no vaig girar en el carrer adequat i vaig arribar fins a la Rambla de Badal, on un senyor molt amable em va saber indicar.

Quart: en arribar davant la porta, com sempre, no recordava el pis... però, com ja he explicat, tenia el recurs de trucar a Eli, la meva salvadora en aquests instants de dubte.

Així doncs, un cop superades aquestes dificultats, vaig arribar a la mega festa, uns segons abans de l'actuació de Rodolfo Chikilicuatre. Els ànims estaven caldejats i els mestres de cerimònies (Pedro i Noe) ens van pregar atenció a la jugada. Va haver seguiment atent de l'actuació d'Espanya, amb ball de la coreografia.

Un cop passat aquest moment, vam baixar el volum de la tele i va començar la música. La pista de ball (o sigui, el menjador de casa de Noe i Pedro) va començar a treure fum.

Uns minuts més tard, acabades totes les actuacions a la televisió, va arribar el moment de les votacions. Uns incondicionals o, millor dit, quasi tothom de la festa, es va bolcar en la televisió i ja no feien res més. Sinó mireu la imatge que ho reflecteix més amunt.

La nit va acabar, com no, amb votacions. Aquest cop vam votar dues coses: el millor menjar (em feia vergonya reconèixer-ho, però vaig ser mandrosa i no vaig portar res per menjar) i la millor disfressa. Aquest any les votacions no van tenir res d'emocionant, perquè els guanyadors de cada concurs ho van fer de golejada.

Vam tornar a gaudir de la presència del millor "azafato" de la història: Albert-nimfa-del-bosc! I poc a poc, malgrat que el noi que havia portat les maduixes insistís, van sortir els guanyadors sense igual: Aurélie, per unes magnífiques crêpes i unes delicioses cookies, i Albert, per ser la més bella papallona que ha volat pels aires del carrer Sagunt.

Després va venir el lliurament de premis i més ball... fins que, com he apuntat al principi, va venir la veïna a desbaratar la nostra alegria!

Us deixo amb més fotos...

Aquí teniu Eli i Albert amb unes ulleretes molt mones








Noe i Carlos










Sóc divina oi?











Votant...








El millor "azafato" de la Història, fent la seva feina, mentre Noe ens cridava que quan acabéssim el book de fotos podíem continuar amb les votacions

No és casualitat que fes la foto quan Albert posava el meu únic vot com a millor disfressa!!







Aurélie obrint el seu premi











Albert-nimfa-del-bosc guanya!!!











Sempre m'envolto dels guanyadors!!!








Com Laura Ingalls de "La casa de la pradera"











Michoud vintage...








El eje del mal... fa ja més de dos anys!








The Wall....










Bé, encara que avui sigui un dia de pluja, crec que finalment NO faré dues entrades. Cal canviar els costums, trencar les regles... sobretot quan aquestes són auto-imposades. I, a més, em sembla que aquesta entrada tan llarga i que m'ha portat més d'una hora val per moltes!

Gràcies als amfitrions per la mega-party!!!

11 comentaris:

Anònim ha dit...

el nuri te mehas adelantado pensaba enviar un mail y que todods se conectaran a tu blog pero mejor que tu para invitarnos,gracias por venir y alegrar la noche

Unknown ha dit...

gràcies, escriptor anònim (pedro?) per passar-te...

ja sé que la zona fotos no està gaire bé però no aconsegueixo editar-la al meu gust. Sóc una patata en informàtica... si algú té cap idea o em pot ajudar...

thank you!!!

Anònim ha dit...

Tenies raó, Nuri, és més fàcil del que sembla escriure un comentari en el blog. Em presento: sóc la fada del bosc, segons la Nuri, la més maca que ha volat mai pels aires de Sagunt (permeteu-me que ho posi en dubte, moltes fades i molt maques han passat per les festes de fàbula que s'han fet a ca la Noe i el Pedro). En fi, que moltes gràcies als genials amfitrions per una festa tan especial i màgica, i gràcies també a la Nuri per immortalitzar amb aquest article una nit com aquella.

Petons de conte!
Al-bert (azafato por horas)

Unknown ha dit...

per la meva part, gràcies a tu albert, que ens ho vam passar molt i molt bé...

que sàpigues que el taxi feia pudor a colònia, molta...

Dani ha dit...

Molt maques les fotos, surto de rasquis en una jeje

Molt xulo el blog.

Dema envio mail a tothom amb les meves fotos!

Unknown ha dit...

dani, sento que no surtis gaire... ja miraré de posar-ne més i potser tens sort!

caro ludica ha dit...

Brutal fiestón!!! yuju. Volem + fotos... ;-) Vivan Pedro y Noe. Os queremos!!!

LAs de la ONu con Amor

Unknown ha dit...

sí carolina hi hauran més fotos!

Anònim ha dit...

hola,muy buenas solo comentar una cosa sobre esta fiesta....la proxima vez que los del 4º-2ª monten una fiesta y no me inviteis llamo a la GUARDIA URBANA, pa os meta una multa de muy padre y señor mio...
ya quedais avisados.

la vecina del 3º-2ª

Unknown ha dit...

veïna dolenta! jo si que et denunciaré per passar pel meu bloc a amenaçar-nos

Anònim ha dit...

Una mica tar pero bueno; soc la noia de las galletas i la del premi! (Ahi dejo mi catalan...)

Por si queréis probar hacer unas galletas ricas ricas:
200 g de azucar
2 huevos batidos
200 g de mantequilla (del tiempo, un poco blanda)
1 poco de levadura
125 gr de avellanos machacadas
150 gr de chocolate negro en trozitos

Luego es facil, se mezcla todo con la mano y se hace una bola. Luego se coge de la maza y se hacen galletitas; las ponemos sobre una placa y al horno.
Luego: A comer!!!!

Consejo: para la primera vez se puede dividir las cantidades en dos.

Ya se acabo la clase de reposteria!

Nota: para la fiesta las queria hacer en forma de flores pero no encontre el molde...

Gracias Noelia y Pedro!

Aurélie