Un judici ràpid

Reprenc el que deia en la meva entrada anterior, a les notes a peu d'entrada (que, de segur, no llegeix ningú): tinc una horrible tendència al judici ràpid, a l'afirmació taxativa poc reflexionada, que pot ferir els altres suposo. Demano disculpes a tots els que algun cop us heu vist afectats per això. Em disculpo o crec que em disculpa el fet que molts tinguin aquesta mateixa tendència.

Avui he tornat a demostrar que sóc capaç de, amb un sol cop d'ull, treure conclusions ràpides, veloces, fugaces i, és clar, més que habitualment, infundades.

Narraré els fets amb la major objectivitat possible, jutgeu vosaltres:

Aquesta tarda la S. i jo hem agafat el tren de rodalies amb destinació Martorell de les 21:05 per Plaça Catalunya. Efectivament el tren ha arribat passada l'hora i, a més, sense cap mena d'avís per megafonia. La S. i jo hem pogut seure en el vagó de cap, que és el que ens deixa millor per baixar-nos a Martorell (vaja, al costat del pas no soterrani). Quan el tren ha arribat a Sants estació s'hi han pujat un noi i una noia uniformats i ningú més, perquè no hi havia ningú a l'andana*. Han anat a dalt i a baix del vagó buscant ves a saber què. Després han pujat altres persones uniformades (Mossos d'esquadra, he descobert més tard) que han evacuat el tren. La megafonia avisava de què el tren acabava el seu recorregut allà: "Tren estacionat a via 7 finalitza el seu recorregut en aquesta estació" (sona com l'indi de les westerns). Cosa que entrava en contradicció amb la urgència amb què volien fer-nos sortir.

Hem baixat a l'andana de la via 7, desconcertats i sense tenir gens clar què esperaven de nosaltres: hi havia algun altre tren? el nostre estava espatllat? Mentre, els viatgers del segon vagó els feien pujar les escales corrents, la S., tan despistada com sempre, hem cridava: "No vayas a cotillear". O sigui, que no sospitava el que jo ja veia venir: era una situació d'emergència. Ho he vist molt clar quan un dels Mossos m'ha dit: "Señorita, corra, corra". Quasi he hagut d'arrossegar la S. cap a dalt. Pel meu cap només passaven imatges dels atemptats a Madrid.

Aleshores, algú ha dit que hi havia una persona armada al tren. I com els Mossos estaven escorcollant un home alt, fort, vestit amb un abric marró... doncs bé, amb el meu habitual judici ràpid, he deduït que AQUELL ERA EL SOSPITÓS ARMAT i he agafat a la S. i l'he fet córrer escales amunt, mentre deia (en veu alta, és clar) que aquell senyor era el sospitós.

Entre la S. i altres persones m'han tret la idea del cap. Pels que voleu saber el final de la història: després d'esperar a l'estació uns deu minuts, ens han fet baixar a l'andana 7 i agafar el següent tren amb destinació Vilafranca del Penedès. Mai no sabrem si realment hi havia algú armat al nostre tren, si estava a l'anterior tren amb destinació L'Hospitalet, com ens ha comentat una noia que estava en aquell tren, si ha arribat a pujar en el nostre vagó a Sants o si, com deia la S., els Mossos no sabien amb exactitud en què tren viatjava, si l'han detingut, qui ha despertat l'alarma, si hi ha hagut gent amenaçada en algun tren,...

La vida és així: normalment hi ha més interrogants oberts i confusió que claredat. De fet, sovint, tenir una versió clara i pretesament verídica d'uns fets, al meu parer, és preocupant.

________________________________________________________________
* Pels que no agafeu mai Rodalies Renfe: és tan difícil d'imaginar que no pugi ningú a Sants Estació com imaginar un dia sense nit.