Alphaville és una ciutat de la qual els seus governants volen expulsar tota poesia, tota bellesa, tota probabilitat (i no prova), tot amor, tot interès, tota llibertat. Alphaville és la ciutat del futur que ja està aquí...
Avui m'he quedat veient «Alphaville», al CCCB, fins quasi a les onze (i no he acabat de veure-la). En sortir, una festa es desenvolupava al Pati Maning i, uns metres més endavant, una persona dormia a terra, darrera una planta.
Alphaville (o Zeroville, com l'anomena Lemmy Caution, quan Natacha von Braun li descriu la seva ciutat) està per tot arreu... davant nostre, en cada instant.
________________________________________________________
Nudité de la vérité
«Je le sais bien»
Le désepoir n'a pas d'ailes,
L'amour non plus,
Pas de visage,
Ne parlent pas,
Je ne bouge pas,
Je ne les regarde pas
Je ne leur parle pas
Mais je suis bien aussi vivant que mon amour
[et que mon désepoir]
Capitale de la douleur, Paul Éluard
____________________________________
* Nuesa de la veritat
«Jo ho sé bé»
El desesper no té ales,
L'amor tampoc,
Ni cara,
No parlen,
Jo no em moc,
Jo no els miro,
Jo no els hi parlo,
Però jo estic bé tan viu com el meu amor
[i que el meu desesper]
3 comentaris:
que teniu algun festival de cine, ara?
com vols que no estiguem tots depressius, amb fenòmens com aquest?
feien cinergies... però ja va acabar...
demà passat comença el BAFF... festival de cinema asiàtic
ah, ok!
les txapes del baff són xules :)
Publica un comentari a l'entrada