Incluso en el alud de pompa que los británicos no se resisten a dar a una visita de Estado (carroza, guardia a caballo, cascos emplumados y sombreros igualmente emplumados); incluso en una escena tan predispuesta al horror vacui, los detalles pequeños y certeros robaron los titulares.
Primer detalle: el bonete gris de Carla Sarkozy.Directamente extraído del librillo de primeras damas con encanto, por Jacqueline Kennedy. Segundo: el zapato plano, esa imposición de Sarkozy que la exmodelo ha heredado de Nicole Kidman cuando era Cruise.Con su Dior, la exmodelo citó casi literalmente, con intención o no, el aura burguesa de Catherine Deneuve en Belle de Jour, también allí con bonete, abriguito y zapato plano. Y ya sabemos que su Severine esconde otro fondo de armario. La comparación puede doler un día en que los tabloides recibieron a la primera dama con su foto desnuda. Pero el tercer y definitivo detalle lo puso la Reina: la mantita de cuadros de lana que le pasó su ayudante al subir al carruaje lo decía todo.
Begoña Gómez és una jove periodista (?) barcelonina (crec) que des de fa un temps indeterminat treballa al diari ADN que, com tots els meus lectors i lectores fidels sabran, és l'únic diari de premsa gratuïta que em digno (jo que sóc tan digna i sovint elitista) a llegir. Penso realment que tenen un equip molt bo i que no fan sensacionalisme mai.*
Com deia Begoña Gómez treballa al diari ADN i normalment es dedica a qüestions de tendències i actualitat. Té un punt de vista molt interessant i sempre li treu el suc de manera interdisciplinar a molts temes que, en principi, us semblarien frívols o superficials. Més enllà del que et poses i en relació al que et poses (o al que veus, o al que sents, o al que menges) hi ha molt. I ella és experta en vincular, p.ex., el rouge à levres amb la crisi econòmica o les crocs i la política de Bush.
En tot cas, jo sóc fan d'ella. Fins al punt d'haver-la defensat en el fòrum del diari, en relació a un article sobre, precisament, les infames crocs que va escriure l'estiu passat. Aquí us he posat una mostra del que escriu sobre Carla Sarkozy (nom de soltera: Bruni) i la seva visita a Londres, com a primera dama, bla bla bla, d'aquesta setmana. No us sembla molt pertinent i encertat? No us encanta el to de complicitat amb el lector (jo lectora) avisat (jo avisada)?
No us sembla terrible, finalment, que la Carla s'hagi hagut de disfressar: de Séverine Serizy - Catherine Deneuve a «Belle du jour» o de Jackie Kennedy? No és més terrible encara el barret que duia Camilla que no ha aconseguit, malgrat els seus esforços**, atreure l'atenció? O que els anglesos ara adorin a Carla?
Com deia Begoña Gómez treballa al diari ADN i normalment es dedica a qüestions de tendències i actualitat. Té un punt de vista molt interessant i sempre li treu el suc de manera interdisciplinar a molts temes que, en principi, us semblarien frívols o superficials. Més enllà del que et poses i en relació al que et poses (o al que veus, o al que sents, o al que menges) hi ha molt. I ella és experta en vincular, p.ex., el rouge à levres amb la crisi econòmica o les crocs i la política de Bush.
En tot cas, jo sóc fan d'ella. Fins al punt d'haver-la defensat en el fòrum del diari, en relació a un article sobre, precisament, les infames crocs que va escriure l'estiu passat. Aquí us he posat una mostra del que escriu sobre Carla Sarkozy (nom de soltera: Bruni) i la seva visita a Londres, com a primera dama, bla bla bla, d'aquesta setmana. No us sembla molt pertinent i encertat? No us encanta el to de complicitat amb el lector (jo lectora) avisat (jo avisada)?
No us sembla terrible, finalment, que la Carla s'hagi hagut de disfressar: de Séverine Serizy - Catherine Deneuve a «Belle du jour» o de Jackie Kennedy? No és més terrible encara el barret que duia Camilla que no ha aconseguit, malgrat els seus esforços**, atreure l'atenció? O que els anglesos ara adorin a Carla?
_________________________________________________________________
* Sempre m'ha sorprès que hi hagi premsa gratuïta sensacionalista: el sensacionalisme només té l'excusa (i la raó de ser) en el fet de què VEN més que la seriositat i al rigor. Però vaja, el món és inexplicable i aleshores trobem el QUE!
** Camilla devia estar pensant: al costat d'aquesta tia tan guapa no em veuran sense aquest barret. Jo en el seu lloc m'hagués posat una samarreta que digués: "Ella és més p... que jo" o "Lo suyo si es un braguetazo". Total: no hi hagués hagut cap repercussió a la premsa, ningú li fot puto cas des de fa temps (crec, aquesta és una altra de les meves habituals afirmacions gens reflexionades)...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada