I think you're craaaazy

Aquesta afirmació no la faig del tot, no la subscric al cent per cent. Però ha de constar que no la faig amb lleugeresa, sinó amb propietat. Ahir vaig conèixer un "CRAZY", un de veritat. Un cop, en una altra entrada, ja vaig explicar que significa per mi la paraula "crazy". Per tant, no valdrà la pena que torni a explicar què és crazy sinó que passaré a explicar com i on vaig conèixer el Crazy d'ahir. Els que vulgueu una definició de crazy pitgeu el següent enllaç.

Com tantes de les aventures que visc, aquesta va tenir lloc en un tren de rodalies de Renfe. Ah, quants patiments ens fa viure aquesta estimada companyia! I vaja, ahir no va ser una excepció: al vespre, com sol ser habitual, el tren va passar a l'hora que va voler. Quan vaig pujar-hi i buscava lloc, vaig trobar-ne un que em va agradar: en un d'aquests que van quatre seients. Hi havia assegut només un noi, els altres tres seients estaven buits. El noi anava molt ben arreglat, amb pantalons, camisa i sabates de vestir, i, una mica fora de lloc, una raqueta. Em va semblar una mica estrany i si arribo a saber que ho era tant no m'hi hagués assegut.

Quan m'apropava va començar a donar cops al seient buit que hi havia al seu costat, com indicant a algú que s'hi assegués. Un moment vaig pensar que era a mi, però vaig arribar a la conclusió que devia haver vist algú que coneixia. Vaig seure just davant aquest seient buit i en el seient buit va anar-hi una noia. En el precís instant que va fer-ho em vaig adonar que aquest Crazy (li diré d'ara endavant d'aquesta manera) volia convidar-me a MI (que no coneixia de res) a seure amb ell.

El tren va sortir i com que el Crazy no feia cap més bogeria vaig treure un llibre. Maleït el moment que vaig decidir agafar la guia de viatges de Sicília que duia a la bossa per fer-li una ullada! Quan va veure que treia un objecte el Crazy es tirar cap a un costat, fent esforços per llegir el títol. La noia del seu costat, que parlava pel mòbil, va fer cara de sorpresa. I encara en faria més, la pobra.

Sí, el Crazy va veure que posava Sicília i va començar a preguntar-me. El fet és que és d'Agrigent. I si us dic que des de Plaça Catalunya fins L'Hospitalet va estar explicant-me que Agrigent és molt bonic i, en canvi, Palerm molt perillós. Va insistir en això últim. Encara que jo ja li vaig dir que, quan vaig estar-hi, mai vaig tenir aquesta sensació. Ell va concedir-me que no és perillós pels turistes, sinó per viure-hi. I així vaig començar a sospitar que era un mafiós.

Primer, per què anava tan arreglat? Segon, per què anava acompanyat d'un senyor que estava assegut més lluny?

El fet és que van baixar a Molins de Rei i ho vaig agrair enormement perquè des de Cornellà que m'havia posat a escoltar l'MP3 havia aconseguit ignorar-lo. Es va acomiadar amb un simple "Ciao!" i jo amb una mirada de: "Ciao Mafiós!".

___________________________________________________________
PS. Per cert, havia promès una entrada sobre «Sex & the City» i us prometo que no us l'estalviaré. Però més tard, ara no...

PSS. Com veieu estic escalfant motors pel viatge a Sicília... Tornaré a veure «The Godfather» i espero poder fer-me una foto a les escales de l'òpera de Palerm dient (no cridant) "Hanno ammazzato la signorina Maria". Per cert, acabo de descobrir que això és una cita a l'òpera «Cavalleria Rusticana» de Pietro Mascagni: "Hanno ammazzato compare Tudiru".