La galeta xinesa

Abans de parlar sobre «Sex & the City», voldria parlar sobre la sala de cine on vaig anar a veure-la: el Renoir Floridablanca. Em reservo les meves impressions sobre la pel·lícula per un altre dia. I ho faig no per mandra i desídia (que és el que espereu) sinó per respecte a dues persones que espero hi vagin aviat i que així podran seguir llegint sense patir cap ensurt (Matty i Nuria, això va per vosaltres).

Com molts sabeu, el Renoir Floridablanca és una de les meves sales preferides de Barcelona. Primer, per la seva situació: tan a prop del meu lloc de treball. Segon, per la seva programació, que inclou molt cinema europeu i també les últimes novetats*. I, last but not least, perquè les pel·lícules són en versió original subtitulada.

Un altre moment màgic d'anar al Renoir Floridablanca**: les galetes de la sort que venen en una botiga de llaminadures propera. Sempre que passem i n'hi ha en comprem. I si n'hi ha de xocolata amb més raó. Dilluns, com sempre, Diana i jo vam agafar-ne i em va tornar a sortir un missatge que ja havia aparegut, deu fer any i mig:

"Honestidad e integridad son uno de los mejores atributos que tú tienes".

Sí, no us ho amagaré. Em preocupa en la mesura que em puja el llistó ben alt... Algun cop s'havia repetit la vostra frase?

_________________________________________________________
* He vist des de l'estrena de «Harry Potter and the Order of the Phoenix» fa un any, com «De battre mon coeur s'est arrêté», o «Partie de campagne» de Jean Renoir (qui dóna nom a la cadena), o «Sweeney Todd: The Demon Barber of Fleet Street», o «The Other Boleyn girl», o «Be Kind Rewind», o «La Educación de las hadas», o «Caótica Ana», o «Ensemble c'est tout», i un llarguíssim etcètera.

** Qualsevol dia faig una entrada especial Meliès, perquè ja li vaig dedicar també algunes paraules als cinemes Verdi en una altra ocasió.