Com és que me n'havia oblidat? Com és que no hi havia pensat en primer lloc? Hi ha vegades que estem ben despistats... deuen ser els nervis previs al viatge a Sicília, que no em deixen pensar amb claredat.
En tot cas, abans de que finalitzi aquest 14 juliol 2008, tinc uns minuts per recomanar-vos una altra manera de celebrar la diada nacional francesa: veure la trilogia de Kieslowski dedicada als Tres Colors de la bandera francesa. Com sabreu, K. Kieslowski va escollir els tres termes de la divisa de la República Francesa (Llibertat, Igualtat, Fraternitat) com a temes de cadascuna de les pel·lícules que composen la trilogia. Com que ja no tindreu temps de veure-la sencera, us recomano ferventment la meva preferida: l'última, Rouge, dedicada a la Fraternitat. Recordeu la meva anècdota sobre aquesta pel·lícula? La podreu llegir aquí.
M'acomiado desitjant-vos una bona celebració de la diada. Vive la Republique!
__________________________________________________
Donem suport a la proposta de Clara de començar la nostra revolució com a manera de celebrar la jornada?
En tot cas, abans de que finalitzi aquest 14 juliol 2008, tinc uns minuts per recomanar-vos una altra manera de celebrar la diada nacional francesa: veure la trilogia de Kieslowski dedicada als Tres Colors de la bandera francesa. Com sabreu, K. Kieslowski va escollir els tres termes de la divisa de la República Francesa (Llibertat, Igualtat, Fraternitat) com a temes de cadascuna de les pel·lícules que composen la trilogia. Com que ja no tindreu temps de veure-la sencera, us recomano ferventment la meva preferida: l'última, Rouge, dedicada a la Fraternitat. Recordeu la meva anècdota sobre aquesta pel·lícula? La podreu llegir aquí.
M'acomiado desitjant-vos una bona celebració de la diada. Vive la Republique!
__________________________________________________
Donem suport a la proposta de Clara de començar la nostra revolució com a manera de celebrar la jornada?
7 comentaris:
sí, visca!
Clara, ets directament una revolucionària.
Per cert, és que ningú més diu res. Només la Matty celebra el 14 juliol. Jo no el celebro (només ho he fet una vegada i perquè vivia a França) però no us sembla divertit fer festa amb l'excusa de la presa de la Bastille?
sí, visca!
és que planteges uns temes tope profunds! ;)
avui m'he enrecordat de la teva entrada perquè he vist una altra manera de celebrar-ho però no me'n recordo!!! si em ve al cap, t'ho diré.
tu creus que si tallem els caps des rois sabran que som nosaltres?
no, hi ha tanta gent que decapita que ningú sospitaria de nosaltres en concret. Ara si ens pillen ens caurà una... mira la que li ha caigut a aquell noi només per cremar una foto...
si te'n recordes de lacelebració escriu plis
sí, jo també he pensat que com ens pillin... cagada pastoret.
buf, no crec que recordi la celebració, la memòria no és lo meu, últimament...
clara pensa plis
Publica un comentari a l'entrada