Llista n/2 Coses que NO aprenem en créixer

Volia fer una altra llista però em queda escapçada. Volia escriure coses que no he pogut aprendre a millorar amb el pas del temps i només em surten dues coses:

1/ estudiar a l'últim moment. Tants anys dedicant-m'hi, dues carreres a l'esquena, i sé que encara ara, si hagués de preparar un examen o redactar el que fos, aniria donant-li llargues fins al dia abans. I després a córrer cagant-me en mi mateixa i la meva desídia. Sinó em creieu, mireu aquesta entrada que té tot just un any i un mes.

2/ mantenir endreçats els papers importants (nòmines, horaris, factures, títols, etc.) per poder trobar-ho fàcilment en cas de necessitat. En sóc incapaç i això que tinc un calaix i carpetes destinades al seu ús. Però malauradament, la meva reacció instintiva és dipositar tots els papers sobre l'escriptori. Mesclats amb llibres per llegir o llegits o per rellegir, piles gastades, quaderns, bosses buides, revistes velles, fulletons informatius, papers amb notes, cd's, sobres buits, etc. O sigui, coses útils i coses inútils que haurien de ser llençades conviuen en el mateix espai. La mandra que fa endreçar-ho és excessiva i provoca que aquest moment vagi sent sempre postergat. Finalment arriba l'instant que necessito un paper o document i he de capbussar-me en aquest infern en la seva recerca.


El cert és que tenia molt clar quan vaig pensar que la segona llista seria aquesta que hi hauria més coses. Per tant, el fet que només pugui escriure dues coses que persisteixo en fer malament, malgrat el meu penediment i la meva voluntat de canviar-ho, no significa que sigui una persona que ha après molt dels seus errors. Crec que més aviat mostra quina capacitat tinc per oblidar i quines poques ganes d'esforçar-m'hi en aquest moment.

Espero que algun de vosaltres tingui més idees. Jo rumiava entorn de fer la maleta quan marxem de viatge, o preparar la bossa amb el que necessitarem al llarg del dia, o escollir la roba adequada pel temps que fa, etc.

Espero també que sigueu comprensius amb la meva desídia... estic de vacances!

_______________________________________________________________
Acabo amb una cita de Kant, també treta de les que va escollir Stendhal per encapçalar un capítol de «Le Rouge et le Noir». Volia que cada llista comencés amb una dels fragments que van plaure a Stendhal. Però és una mica llarga i he intentat ser bastant sintètica en l'entrada. Els que voleu més aquí la teniu. Si coneixeu Immanuel Kant, el filòsof de Königsberg (actual Kaliningrad) quedareu segurament fascinants per això:

«Souvenir ridicule et touchant : le premier salon où à dix-huit ans l'on a paru seul et sans appui ! le regard d'une femme suffisait pour m'intimider. Plus je voulais plaire, plus je devenais gauche. Je me faisais de tout les idées les plus fausses; ou je me livrais sans motifs, ou je voyais dans un homme un ennemi parce qu'il m'avait regarde d'un air grave. Mais alors, au milieu des affreux malheurs de ma timidité, qu'un beau jour était beau!» - Kant.

Traducció (meva, per suposat):

«Record ridícul i commovedor: el primer saló on als divuit anys hom va aparèixer sol i sense suport! la mirada d'una dona era suficient per intimidar-me. Més volia agradar, més esdevenia maldestre. Em feia idees falses de tots; o em donava sense motius, o veia en un home un enemic perquè m'havia mirat greument. Però aleshores, en mig d'aquests terribles penes de la meva timidesa, que bell era un dia bell!» - Kant.