Crazy

CRAZY... dels que hem coneixeu, quants no heu sentit algun cop aquesta paraula de la meva boca?: "Un crazy m'ha dit que..." o "He vist una crazy que..." o "Hi havia un crazy al metro que...". Crazy és un concepte de difícil definició. No penseu en una simple traducció de l'anglès. Crazy va molt més enllà en el meu argot personal. Equival a tota persona mínimament desequilibrada, zumbada, etc. que es pugui creuar en el vostre camí i sorprendre-us. Parteixo de la idea de què tots, en major o menor mesura, tenim un punt de follia. Però potser un crazy és l'ésser molest que, portant al màxim la seva bogeria, sense cap vergonya, la mostra al món sencer.

El concepte crazy s'ha enriquit en el meu vocabulari amb tot de cops de peu al diccionari Oxford (quin és el diccionari normatiu de l'anglès???). Hi ha derivats del tipus: crazada (a pronunciar: creisada) que significa acte realitzat per algú de manera puntual i que correspon amb els paràmetres d'actuació d'un crazy. Després com a mot genèric hi ha crazysme (a pronunciar creisisme).

I per què explico tot això? Doncs bé, perquè com deia abans dono per fet que tothom estem una mica bojos. I sinó: fa cosa d'un mes jo anava caminant per plaça Universitat, camí de classe, i de sobte me n'adono que si tothom em mira és perquè estic mig cantant pel carrer. I sabeu què cantava fent servir la melodia de "Soy un gnomo..."? Cantava aquestes paraules: "Soy un crazy, el crazy más crazy del lugar....".

_______________________________________________________________

PS. Com a post-scriptum, notar el fet que en Pedro i la Noelia tornen a tenir internet a casa!! Felicitats!!!!