Nausica

... i Nausica llavors, que dels déus tenia bellesa,

era aturada dreta al muntant del sostre massís

i s'admirà d'Ulisses quan dins els seus ulls el va veure,

i fent sentir la seva veu, li digué paraules alades:

- Hoste, adéu, i quan siguis de nou a la pàtria, recorda't

de mi, que a mi la primera deus el rescat de la teva vida.

I llavors, responent, li digué l'enginyós Ulisses:

- Oh Nausica, filla del tan magnànim Alcínous,

ara Zeus determini, el qui fort retrona, espòs d'Hera,

que jo atenyi el casal i vegi el dia en què torni,

que aleshores allí et pregaria igual que a una dea

tots els meus dies, car tu m'has donat la vida, princesa!

L'Odissea, Homer (traslladada en versos catalans per Carles Riba)