Recuperar la capacitat de somiar... això és el que necessito. Perquè últimament l'he perduda. M'he tornat constant i avorrida? Sóc una conformista. Vull tornar a ser com era i tornar a tenir un motiu per lluitar, un desig al que arribar, tot i saber que sigui un impossible. Quan fa que l'havia perdut? Com és que no me n'havia adonat? Tant he patit com per no saber-ho?
3 comentaris:
Has nascut amb la capacitat de somiar, de crear, de ser única i tot això no ho pots perdre.
Estàs preciosa a la imatge!
cada día hay que encontrar una ilusión, un reto, para seguir vivos ... Espero que tu lo encuentres pronto...es un asco estar así.
Sobre mi fotolog, mira en mi blog, que te contesté ;)
A ver cuando quedamooosss Nuri!
petons.
pd: molt guapa a la foto.
"la vida es sueños y los sueños, sueños son"
la busqueda constante de nuevas metas,objetivos,prioridades,sueños,anehelos,temas,pasos....es el motor de esta insensata vida un abrazote
Publica un comentari a l'entrada