Sóc una estudianta (com diu al carnet de la UB) de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada (serà l'única llicenciatura que té dos cops la mateixa paraula en el seu nom?) que avui ha fet la seva darrera classe. Al setembre seré llicenciada ja! Nois i noies, m'envaeix la nostàlgia. Aquests tres anys han estat enormes, grans, plens de dificultats, d'alegries i descobriments. Ara que començava a conèixer els trucs de la facultat, l'hauré d'abandonar. Ara que sabia desenvolupar-me pels seus passadissos secrets i camins de travessa! Ara que coneixia els profes això s'acaba. I sobretot, i més important, ara que fèiem pinya ens haurem de separar, pinyonets!
1 comentari:
lo malo de las vida universitaria es que cuando mejor te lo pasa, es cuando se tiene que acabar, jo!
vaya recuerdo cuando asistía a las pocas clases de la uni ,snif, snif, pero como diría la gran estrella morente "volver por la senda marchita,las nieves del tiempo marchitaron mi ser,sentir que es un soplo la vida .....y ole"
Post:el escritor no se hace responsable de las el copyrait de la cancion ,gracias
Publica un comentari a l'entrada