Romanticisme, bohèmia i decadència

Que es noti que estem de vacances i tinc temps per veure cinema i escriure. Què faig a aquestes hores, la nit de Nadal, escrivint al bloc? us demanareu. El que faig és deixar ben patent que les celebracions familiars no estan fetes per mi (ni per la meva família).

No more comments. Em dedicaré a fer més recomanacions perquè tothom pugui gaudir del temps lliure: ara pel·lícules. Començo amb «Les enfants du siècle» (1999) de Diane Kurys. Inclou bellíssimes imatges, a destacar les vistes de Venècia. Trobareu un Benoît Magimel guapíssim amb rínxols, vestits de Christian Lacroix i Juliette Binoche en el seu millor moment. Explica la història d'amor, passió, traició i bogeria que va unir George Sand i Alfred de Musset. El relat és molt dramàtic, romàntic i excessiu, plorareu i voldreu enamorar-vos pour toujours. No us perdeu l'aparició de Delacroix i els seus mots, així com les cites de «La Confession d'un enfant du siècle» d' A. de Musset i algunes declaracions precioses*.

Seguint un fil de pensament, vaig fins a «Les enfants du paradis» de Marcel Carné: que relata un amor encara més tràgic i que ens mostra la vida bohèmia a Paris durant la dècada del 1830. Rodada el 1945, gira entorn dos amors impossibles: el del mim Baptiste per la femme fatale Garance i el de Nathalie pel mim... No sabria indicar-vos quin és el millor moment d'aquesta llarga pel·lícula que té intermig. Sempre recordaré el crit desesperat de "Garance!". Més enllà d'això, el personatge canallesc de Pierre Renoir us encantarà, l'ambient bohemi i del circ us farà somiar i els amors impossibles us atendriran...

Per acabar, seguint el mateix fil d'Ariadna, «Lola Montès» (1955) del grandíssim Max Ophüls... on trobareu tota la decadència de la vida de les cortesanes del París decimonònic. El punt de connexió amb la primera peli és l'aparició de Liszt i el viatge dins un carruatge. La unió amb la segona ve de la mà del circ. Per la resta, crec que Ophüls no cal vendre'l gaire, és un geni.

Us recomano aquestes tres pel·lis perquè us parlaran de romanticisme, bohèmia i decadència... tres grans temes allunyats de la melositat nadalenca, que ja comença a saturar-me.

Salut et au revoir!

_________________________________________________

* Per exemple: "L'amour existe, ce n'est pas une chimère, j'en suis sur à présent. Faut seulement savoir le reconnaitre et se faire humble devant lui. Nous ne l'avions pas compris, nous nous sommes quittés dans l'arogance de la jeunesse, nous ne savions pas ce que le temps fit découvrir. On aime qu'une seule fois de toute son âme. Aujourd'hui je le sais, c'était lui, c'était cette fois-là." Trobareu més cites a aquesta web.