Ahir vaig tornar a veure «Morte a Venezia» de Luchino Visconti al Meliès. D'aquesta pel·lícula admiro la música (Gustav Mahler), les imatges rodades a Venècia (la Salute, San Marco, Rialto, etc.), la interpretació de Dirk Bogarde del decadent Aschenbach, i la bellesa del mar i de Tadzio (Björn Andresen).
Em sembla que és una prou bona adaptació de la novel·la. S'inventen la història de la dona i la filla i a Alfred. Aquí Aschenbach és músic i no escriptor. Com si Visconti tingués en cap també «Doctor Faustus» del mateix Thomas Mann. Però no em sembla tan greu.
I em deixa una idea: com preferiu morir? Amb xandall com Terry (Colin Farrel) a «Cassandra's Dream» o contemplant al superb Tadziu ficant-se en un mar il·luminat, mentre et regalima pel front la suor tenyida de negra degut al tint pels cabells? Quina imatge tan decadent i tan sublim alhora...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada