Com molts ja sabeu a mi el Nadal no m'agrada. Gens. Més aviat em deprimeix. Per totes les raons habituals, arxiconegudes, mil cop repetides: consumisme compulsiu, massa gent al centre, massa bon rotllo obligatori, massa llum, etc etc etc. El Nadal encarna la plaga del Capitalisme*.
El que em sembla més greu malgrat tot és com recula en el calendari l'avanç de les festes. Si pròpiament parlant el Nadal és el 25 de gener i fem el sopar el 24... A casa nostra celebrem també Sant Esteve (el protomàrtir) el dia 26. Després se li ajunta el cap d'any amb la revetlla i el dia 1. I al nostre país a més li sumem els Reis (el 6 de gener). El cert és que - després d'aquest gran parèntesi - pensem en el Nadal des de Tot Sants (1 de novembre). Ens engeguen els llums cada any més aviat. Comencem la cursa dels regals el pont de la Constitució. I no parem ja fins a les rebaixes de gener...
Quin sentit pren tot això?
* Després d'aquesta afirmació em sento com qualsevol dels comunistes-maoistes de La Chinoise de Godard o com Isabelle (Eva Green) de The Dreamers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada