Aquest vespre he vist per segon cop el Jorge Semprún. Ha aconseguit treure'm les llàgrimes (a mi i a algú altre) quan ha explicat que el juliol de 1959, abans de la vaga pacífica, van detenir un colega seu del partit, l'únic que sabia on dormia ell. I malgrat això en Semprún va anar a dormir al carrer Concepció Bahamonde de Vallecas... Mai no explicaré tant bé com ell això, amb la mateixa emoció, amb la mateixa vivacitat, però em penso que és un relat que calia deixar per escrit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada