Semprún apadrina "el llibre més important del segle XX"
• 'Relatos de Kolimá', de Shalámov, retrata l'horror dels camps de treball soviètics
• L'exministre sosté que la ficció serveix per a la recuperació de la memòria
Ningú millor que Jorge Semprún, escriptor, guionista, exministre de Cultura i expresoner número 44.904 del camp de concentració de Buchenwald, per calibrar l'horror dels gulags, els camps de treball soviètics. Per aquest motiu, i perquè Relatos de Kolimá, de l'escriptor rus Varlam Shalámov (1907-1982), retrat de l'horror de la deportació a Sibè- ria, és un dels seus llibres de capçalera, l'autor va accedir a traslladar-se des de la seva residència de París fins a Barcelona.Ahir, al CCCB, i acompanyat del traductor Ricardo San Vicente, Semprún va proclamar el seu amor a aquest cicle de 100 contes que l'editorial Minúscula ha començat a publicar i que es completarà en el futur en sis volums. "És el llibre més important del segle XX i el que m'ha fet més companyia", va resumir hiperbòlic, considerant que literàriament és superior al canònic Archipiélago Gulag, d'Aleksandr Soljenitsin. "No hi ha pràcticament cap relat que no tingui una reflexió que no valgui la pena anotar".DETALLS QUOTIDIANSTot i que Semprún, que als 84 anys exhibeix una envejable energia, no va voler equiparar els camps nazis als estalinistes, sí que va establir vincles perquè molts dels russos que el van acompanyar en el camp de concentració alemany van acabar poblant el gulag. "Stalin considerava que no haver mort a Alemanya era una traï- ció". Fora d'això, tant en un lloc com en l'altre es cargolava el tabac (dolent) de la mateixa manera, les partides de cartes eren similars i la dificultat en les tasques diàries era la mateixa."És important que la literatura reculli aquests detalls quotidians --va sostenir l'escriptor-- que no caben en un assaig. La gent ha de fer-se la idea, per exemple, de com era el silenci que envoltava Buchenwald, on els forns crematoris espantaven els ocells". Aquesta aposta per la ficció per tal de conservar la memòria històrica fa que l'autor aplaudeixi una novel.la recent i arriscada com Les benèvoles, de Jonathan Littell --de fet ha participat en el seu encimbellament perquè ell va ser un dels membres del jurat que li van donar el Goncourt--: "Crec fermament que en el futur se sabrà què ha estat l'extermini gràcies al llibre de Littell".I posats a enjudiciar la recuperació del passat, l'expolític trasllada aquesta opinió al seu país d'origen per calibrar la importància de la llei de la memòria històrica: "La transició va arrencar d'una decisió d'amnistia i amnèsia respecte del passat, fruit d'un consens col.lectiu molt fort. Però és clar que ara, amb aquests moviments espontanis que intenten recuperar els morts de les fosses comunes de la guerra civil, ens sentim molt més forts per acabar amb l'amnèsia. El que no em sembla lògic és que sigui necessària una llei".
• 'Relatos de Kolimá', de Shalámov, retrata l'horror dels camps de treball soviètics
• L'exministre sosté que la ficció serveix per a la recuperació de la memòria
Ningú millor que Jorge Semprún, escriptor, guionista, exministre de Cultura i expresoner número 44.904 del camp de concentració de Buchenwald, per calibrar l'horror dels gulags, els camps de treball soviètics. Per aquest motiu, i perquè Relatos de Kolimá, de l'escriptor rus Varlam Shalámov (1907-1982), retrat de l'horror de la deportació a Sibè- ria, és un dels seus llibres de capçalera, l'autor va accedir a traslladar-se des de la seva residència de París fins a Barcelona.Ahir, al CCCB, i acompanyat del traductor Ricardo San Vicente, Semprún va proclamar el seu amor a aquest cicle de 100 contes que l'editorial Minúscula ha començat a publicar i que es completarà en el futur en sis volums. "És el llibre més important del segle XX i el que m'ha fet més companyia", va resumir hiperbòlic, considerant que literàriament és superior al canònic Archipiélago Gulag, d'Aleksandr Soljenitsin. "No hi ha pràcticament cap relat que no tingui una reflexió que no valgui la pena anotar".DETALLS QUOTIDIANSTot i que Semprún, que als 84 anys exhibeix una envejable energia, no va voler equiparar els camps nazis als estalinistes, sí que va establir vincles perquè molts dels russos que el van acompanyar en el camp de concentració alemany van acabar poblant el gulag. "Stalin considerava que no haver mort a Alemanya era una traï- ció". Fora d'això, tant en un lloc com en l'altre es cargolava el tabac (dolent) de la mateixa manera, les partides de cartes eren similars i la dificultat en les tasques diàries era la mateixa."És important que la literatura reculli aquests detalls quotidians --va sostenir l'escriptor-- que no caben en un assaig. La gent ha de fer-se la idea, per exemple, de com era el silenci que envoltava Buchenwald, on els forns crematoris espantaven els ocells". Aquesta aposta per la ficció per tal de conservar la memòria històrica fa que l'autor aplaudeixi una novel.la recent i arriscada com Les benèvoles, de Jonathan Littell --de fet ha participat en el seu encimbellament perquè ell va ser un dels membres del jurat que li van donar el Goncourt--: "Crec fermament que en el futur se sabrà què ha estat l'extermini gràcies al llibre de Littell".I posats a enjudiciar la recuperació del passat, l'expolític trasllada aquesta opinió al seu país d'origen per calibrar la importància de la llei de la memòria històrica: "La transició va arrencar d'una decisió d'amnistia i amnèsia respecte del passat, fruit d'un consens col.lectiu molt fort. Però és clar que ara, amb aquests moviments espontanis que intenten recuperar els morts de les fosses comunes de la guerra civil, ens sentim molt més forts per acabar amb l'amnèsia. El que no em sembla lògic és que sigui necessària una llei".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada