Hi ha una sensació que és molt comú (suposo) quan marxes d'un lloc. Està vinculada a tot el que et perds. De fet, aquesta pèrdua és el que sempre penso que és una putada de morir-se. La sensació, perquè m'entengueu, és com marxar d'una festa abans que acabi i que després tothom t'expliqui totes les coses genials que van passar i que no vas viure/veure. Com deia: el mateix que penso a vegades de la mort. La mort em desespera perquè sento que tot aquest espectacle (de la vida) continuarà i jo ja no hi seré per enterar-me; mentre, tots els altres gaudint-ne.
Més enllà de patiments existencials, jo, a part del meu síndrome de PLQMQEECMCD, començo a tenir la sensació de pèrdua en la meva feina. Avui és el meu últim dijous treballant al CCCB. I això està significant molt: per exemple, ja mai més dinaré al menjador de personal després d'haver-me encarregat de cobrir els descansos dels monitors, com faig tots els dijous. I mirant els calendaris d'activitats de la propera setmana m'adono de què ja no hi seré dijous i demés, i he vist coses que ocorriran sense que jo hi sigui. I en línies generals, ja no posaré mai més les visites de les properes setmanes. Ni ho supervisaré. Ni tantes altres coses.
I fins i tot, això ja va a més llarg terme: s'ha acabat coordinar el Sònar (recordeu què bé m'ho passava), ni durant Drap'art, ni durant Kosmopolis, i tants etc. El cert és (ja ho havíeu notat) que em sento una mica trista i melangiosa. En aquesta feina hi ha moltes coses negatives i em sento alleujada de perdre-les de vista. Però també hi ha hagut grans moments, moments excel·lents i grandiosos. Podré fer algun Greatest Hits de la meva etapa al CCCB, com Charlie a «Lost»?
6 comentaris:
para poder empezar hay que....terminar y luego volver a empezar otra vez y asi hasta completar una vida basada en comienzos y finales.
un abrazo guapa
el de los 30..
en quatre dies veuràs com necessitaves sortir d'aquí! i et trobaràs al fernando pel carrer, i el sentiràs lluuuuuuuuuuuny de tu i te n'alegraràs, i molt.
i sabràs coses q segueixen passant, algunes bones, sí, però aviat veuràs q "els teus" també pleguen i el q t'arribarà a partir d'aleshores seran (més) notícies d'explotació, d'injústicies, de mangoneos, de preferències, de ninguneos... i et sentiràs feliç d'haver marxat.
tens alguna altra feina?
jo abogo perquè, en cas que facis un top ten del cccb, en fem un també de la miró...quedem un dia i fem les propostes i votacions? algun mironià per aquì que s´punti?
merci pedro pels ànims...
clara, sí que tinc feina, en una galeria. ja t'explicaré
jorge: hem de fer una megaquedada mironiana
felicitats, nurit!
al top ten mironià podeu posar la llista que vau fer a l'expo de "chinchilla"...
(i l'arturo, of course)
mironiana al habla!
cuando queráis y donde queráis lista, quedada y lengua viperina al acecho!
la noe
Publica un comentari a l'entrada