Tres dies de Sonar

... e nella Fortezza tutto ristagna di nuovo nel ritmo dei soliti giorni.

Dino Buzzati, Il deserto dei Tartari *

Per fi arriba la tant anunciada entrada sobre el Sonar... En qüestió de títol i degut al zero èxit de la meva convocatòria de propostes**, em quedo amb un de ben facilet, simple i previsible. Espero que aquest article no sigui cap decepció i que rigueu una estona del relat que segueix.



Sí, el Sonar passa volant. Són tres dies que tot ho capgiren, que odiem mentre duren, i que després enyorem (sobretot quan el després és terriblement soporífer, com és el cas). Són tres dies que per anar a qualsevol lloc a la feina triguem hores (exagero una mica només). Són tres dies que el centre està ple a vessar de gent. Són tres dies que hi ha massa soroll, massa fum i massa brutícia. Són tres dies que SEMPRE fa massa calor.

Però també són tres dies que riem molt, que podem dir-li quasi el que vulguem a la gent, el millor i el pitjor. Són tres dies que mengem crispetes i bevem gratuïtament. Són tres dies que Nuria i jo ens vestim especial perquè tothom va mudat (look Sonar). Són tres dies que passegem per les parades de les fires de discos i revistes a la recerca d'alguna cosa gratis. Són tres dies que escoltem concerts i sentim a bons (i no tant bons) dj's. Són tres dies que ballem a la feina (amb més gent). Són tres dies també bons.

Ara faré la crònica resumida del meu Sonar 2008:

- dijous: el Sonar sempre obre fluix. Aquest any, com sol ser habitual, el dijous és molt tranquil. Els visitants del primer dia acostumen a ser estrangers, els d'aquí estan majorment currant. Els visitants comencen a entrar poc a poc a les dotze passades i encara no han begut. O sigui que, dijous, ja em teniu gairebé tot el matí relaxada, fent una primera inspecció: a Sonarmatica (l'exposició de Sonar, que aquest any dedicaven als inicis del cinema), a les dues fires i altres espais. I, com no, a menjar crispetes al Pati de les Dones, després que el noi de la parada de Vodafone intenti fer-me canviar de companyia de telefonia mòbil. Jose, que en aquest moment descobreix que tinc Movistar, decideix deixar de trucar-me.

Després de dinar magníficament al menjador, torno a la porta. Nuria, Jose i jo passegem un altre cop: rebutgem unes horribles ulleres de sol en una parada davant el Macba, llisquem pel terra del museu, ballem una mica a Sonar Village, bevem mojitos per animar-nos... vaja, la dolce vita. No és fins més tard que comença l'estrés (relatiu). De sobte sorgeix una urgència que cal resoldre i coordinació actua.

Mentre, al despatx teniu a Padam avorrint-se absolutament.

- divendres. La cosa s'anima. Començo acompanyant una monitora a Sonarmatica i gronxant-me alegrement en un gronxador que hi ha a l'exposició. Després torno a fer la meva volta habitual, acompanyada de Jose: per sales, per les fires i, com no, acabem menjant crispetes al pati. Avui però m'estalvio el pas per la parada de Vodafone. A la porta tot va com la seda. Divendres també sol estar-s'hi bé. A sales, en canvi, el fum, la gent, i el soroll comencen a ser molestos. Després de dinar (amb una gentada aquest cop) al menjador, i després del canvi, comença la festa. Aquí teniu algunes imatges...

Podeu veure, en ordre: a Matty i Elena fent Bollywood i currant a la vegada. A Pedro treballant també molt (i posant-se morè). A Jose i a mi asseguts a la "puta ona metàl·lica" per fi (ho he aconseguit!). L'habitual i característic cartell antisonar dels veïns del barri (què seria un Sonar sense el cartell?). A Berta, Noe i Vanesa després d'una trobada casual al mig del Pati de les Dones. A Nuria, Vinz i Gloria treballant a la porta. I a mi amb la meva gran amiga Bimba Bosé a la carpa de Radio 3.

- dissabte. És l'últim dia de Sonar i, sens dubte, el més cansat. Les entrades del Sonar Dia estan exhaurides i la gent vol entrar com sigui, perquè toquen bons artistes al cartell i perquè és el Sonar (!). La calor arriba a ser ben alta. El cansament després de dies de festa és excessiu. Hi ha gent que va molt col·locada. Apareixen els sonats de torn a la porta... Mentre la festa continua per tot arreu.

El final del Sonar 2008 és, com sempre, apoteòsic: la gent, com una riuada, abandona el recinte a les 22 hores. Mentre, nosaltres, com he fet aquests darrers tres anys, repartim el programa en mà als que surten. Em quedo uns minuts per fotografiar les escombraries acumulades. Les fotos surten fosques i mogudes però aquí podreu apreciar com deixen el Sonar village.



Epíleg

Quan marxo la festa continua a la botiga Holala de la cantonada. Diumenge serà el dia del desert i del fred: no vindrà quasi ningú. I l'aire condicionat estarà engegat molt fort per ventilar i fer que marxi el fum... El diumenge posterior al Sonar sol ser depriment, amics i amigues.

______________________________________________________________
* i a la Fortalesa tot s'estanca de nou en el ritme dels dies habituals.
** Jose, em sap greu, només has participat tu. Padam es va disculpar també.