El Temps és un bé valuós, valuossíssim. El Temps és el que ens permet viure, desenvolupar-nos, crèixer, existir. Sense ell no hi seríem. I malgrat això no sempre en som conscients, del seu valor. Malgastem el Temps, el deixem córrer, fins i tot, desitgem que voli, que marxi, que acceleri.
Henri Bergson distingia el temps de la consciència (l'anomenada durée o duració) del temps científic. Per convenció les persones van arribar a un acord que permetia dividir el Temps en fraccions com segons, minuts, hores o dies, posant en paral·lel esdeveniments temporals i simultaneïtats dins l'espai.
Pel temps de la consciència hi ha un altra mesura, que correspon poc o gens amb el temps científic. En el curs de les hores el nostre horitzó pot canviar absolutament. I així el Temps viscut s'eternitza. En canvi, quan estem despreocupats el temps vola ràpid, fugaç, vanal. Gadamer parla de vivència: un temps de la vida que és viscut de manera especial, més intensa. Les vivències conformaran així la vertadera vida de cada ésser, construiran el seu pensament, la seva visió, la seva posició davant el món, etc. Georg Simmel parla d'aventura. I es refereix al mateix: a aquest temps de vida que s'omple de significat i que percebem de manera més lenta. És temps vertaderament viscut, no passat.
L'aventura és un temps que, pensareu, hauríem d'apreciar més que l'altre temps, ja que és plenament viscut. Però també (ho sospitaveu segur) és més cansat, exigeix més energies. Finalment la vida no es pot entendre tampoc sense el Temps que veiem córrer simplement, que veiem marxar. En boca de Virgili, Sed fugit interea fugit irreparabile tempus. Els escriptors barrocs també s'obsessionen amb aquest tempus fugit. Per ells, és negatiu. Semblen no adonar-se que a vegades és desitjable que passi un temps, sense percebre-ho. Perquè això serà la conseqüència de que hagi estat un temps agradablement viscut.
4 comentaris:
el temps de la consciència és molt traïdor. més que traïdor, és injust. es podria allargar quan et sents a gust i escurçar quan et sents incòmode. no a l'inrevés!
Reloj no marques las horas
porque voy a enloquecer
ella se irá para siempre
cuando amanezca otra vez
...
sí, tens raó, és terriblement injust clara
El tiempo es lo peor del curro. Cuando termino el turno, la mayoria de veces tengo la sensacion de haber perdido un tiempo valioso, de no aprovechar la vida. Ciertamente creo que es asi, por eso tengo ganas de buscar otro trabajo que me de mas tiempo libre y hacer las actividades que me llenan.
Cuando miramos hacia delante vemos que hay mucho tiempo, pero, cuando miramoa atras vemos que tmb a pasado mucho.
Sea como sea como llenemos nuestro tiempo, lo mas importante es que no tengamos la sensacion de arrepentimiento por alguna decision. Y ante todo no arrepentirse de lo hecho, sino de lo no hecho.
Una vida es un cumulo de vivencias o experiencias.
ara que visc el dolce far niente us puc dir que el temps a vegades s'atura totalment: un instant esdevé etern. Moltes vegades no és gens transcendent: no és el petó de hollywood amb fanfàrria de fons, no és el moment en què comprens el que donarà sentit a la teva vida, no és el moment en què et donen el premi al teu esforç, no és ni tan sols el primer cop que veus el teu nadó... A vegades aquest instant que s'eternitza (i no d'eternitat) és un moment simplement ridícul, idiota, mínim, absurd. Com quan esperes un tren que no arriba un dia de calor...
Publica un comentari a l'entrada