La veritat és que després d'un dia (o millor, una tarda, no us vull enganyar) de feina no tinc gens de ganes de descriure extensament la meva nova feina. Simplement tinc ganes de fer una mini-llista, amb les coses que he après gràcies a aquesta nova feina:
1. el món de l'art contemporani a Barcelona el formen un nombre limitat de persones.
2. els preus de les obres a vegades no els posa la demanda que tinguin (com sempre havia pensat) sinó el galerista.
3. sovint el criteri del galerista és nul.
4. tornem al punt 1: el galerista actua com el peix que es mossega la cua. Pensa que el poc que troba en el micro-univers artístic és tot el que existeix i genera unes expectatives i un criteri sobre l'obra en qüestió en funció d'aquest horitzó limitat.
No cal dir que hi ha un cert desencant en aquestes opinions, vinculat a la meva nova feina.
1. el món de l'art contemporani a Barcelona el formen un nombre limitat de persones.
2. els preus de les obres a vegades no els posa la demanda que tinguin (com sempre havia pensat) sinó el galerista.
3. sovint el criteri del galerista és nul.
4. tornem al punt 1: el galerista actua com el peix que es mossega la cua. Pensa que el poc que troba en el micro-univers artístic és tot el que existeix i genera unes expectatives i un criteri sobre l'obra en qüestió en funció d'aquest horitzó limitat.
No cal dir que hi ha un cert desencant en aquestes opinions, vinculat a la meva nova feina.
5 comentaris:
jo encara diria més... (dupond dupond dixit)
1. el món de les immobiliàries a Barcelona el formen un nombre limitat de persones (ricatxos de merda).
2. els preus dels pisos no els posa la demanda que tinguin (com sempre havia pensat) sinó el gilipichi del propietari.
3. sovint el criteri del gilipichi és nul (per no dir que va en negatiu, és -100)
4. tornem al punt 1: el gilipichi actua com el peix que es mossega la cua.
(aquest punt no l'he sabut adaptar, perdona...)
nurí, molt interessant la reflexió!
clara, molt bona l'adaptació!
la noe
som genials
:)
Nuria quedem un dia de estos!A ver si haces un huequi para un cafelín...Te envie sms, espero que lo hayas leido.
Un besi.
Publica un comentari a l'entrada