No diré que entro en una nova etapa de la meva vida... perquè mentiria. No diré que avui és un dia excepcional... perquè m'enganyaria. No diré res més que avui és el meu aniversari. He arribat a la redoutable edat de 27 anys. Aquesta matinada, mentre tornava a peu cap a casa, el sol començava a intuir-se, i a les 7.35 es complien exactament 27 anys des que vaig néixer.
Tinc 27 anys com l'Anne Elliot de Persuasion de Jane Austen. Per aquest motiu, estic rellegint el llibre. A més, m'encanta la història d'una dona que lluita per recuperar l'amor perdut, superant el rancor de l'home bandejat i, sobretot, la societat que la considerava ja massa vella.
En el segle XXI, ningú diria que una noia als 27 anys és massa vella per casar-se... potser dirien que és massa jove per fer-ho. Com canvien les coses! Així doncs, veieu que no em desanimo per fer un any més. I que no em comparo per res amb l'Anne Elliot i amb la seva sort. Jo no tinc un capità Wenworth. Jo no porto vestits de tall imperi (almenys no cada dia). Jo no em queixaria d'haver d'anar a Bath. I no vaig a Lyme... I un llarg etcètera que no tinc paciència per consignar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada