«Atonement» («Expiación, más allá de la pasión» en castellà i «Reviens-toi» en francès*) deu tenir una gran quantitat de defectes però em va agradar. Sí, feu la llista d’aquests si voleu. Jo no m’hi fico. Però sí que vull dir per què em va agradar:
- la història d’amor entre Cecilia Tallis (Keira Knightley) i Robbie Turner (James McAvoy) no és gens convencional i sembla apassionada.
- La Keira Knightley porta un vestit verd preciós.
- James Mc Avoy és molt atractiu.
Més enllà de motius superficials, hi ha un interessant joc de mirades que parla de la projecció de la subjectivitat sobre els fets. Passa uns quants cops a la pel·lícula que primer veiem una acció des dels ulls d’un personatge i, més tard, tal com realment havia ocorregut (o se suposa que havia ocorregut).
A més hi ha la fatalitat, l’error que no podem retreure al protagonista, l’ambient bèl·lic i l' excel·lent escena en pla seqüència que esmentava l’article anterior de P. Calleja. I finalment, el tema de la ficció**: les seves exigències i els seus avantatges. Construeix dins la pel·lícula la sensació de “mise en abyme” que esdevé, d’alguna manera, una reflexió sobre la relació de ficció i realitat. Aquest motiu subterrani enriqueix molt la pel·lícula.
Potser aquesta falla en detalls absurds com el pentinat etern de Briony Tallis (el porta als 13, als 18 i en la vellesa).
· ** Fa referència a “ Come back, come back to me” que repeteix Cee a Robbie, com a leit motiv al llarg del film
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada