No començaré aquesta nit a descriure el viatge a Firenze. Només dir que, malgrat la mala sort, estic molt contenta d'haver finalment pogut veure la Deposizione del Pontormo a l'església de Santa Felicita (els florentins ho pronuncien Felícita). No vam poder entrar a la Capella Brancacci, cal fer reserva. La cua als Uffizzi durava dues hores, el museu estava ple i el vaig veure massa cansada, com sempre.
Però vaja l'important és que ja hem passat d'any. Trobo que la majoria de gent posa massa expectatives en una sola nit, i també en el Nadal. L'entrada a l'any que vam viure nosaltres, tot s'ha de dir, fou força sui generis... Al capdavall, no li hem de donar tant de valor, com va dir l'Eli, el 31 de desembre és una nit com qualsevol d'altra. L'únic que aconseguim donant-li tanta rellevància és que, desitjant passar-nos-ho bé obligatòriament, tot esdevingui horrible. Hi ha massa gent a les festes en discoteques i bars. Ja fa anys que hi vaig renunciar. El millor són les festes a casa d'algú... per tothom menys pel propietari. A vegades reps massa invitacions, de vegades cap ni una. Esdevé tràgic no tenir pla. Però ningú té massa clar quan arriba la data què vol fer. És massa complicat.
O sigui que, aquest any, amb el meu vestit blau, vaig ser feliç... tot i no menjar raïm, tot i no enterar-nos amb prou feines del pas d'any, i tot i estar tan cansades i febles que ens vam ficar al llit abans de la una... Per tots els que estiguin rient sota el nas ara mateix, tots els que aixequin la cella amb menyspreu, sapigueu quina sensació meravellosa llevar-se fresca com una rosa el primer d'any i sentir que us esperen 365 (en aquest cas 366*) dies de benestar, alegria i lleugeresa.
Ahí queda esa!
_______________________________________________________
* Un altre problema del nou any: l'agenda. Pels indecisos com jo us recomano una web, Pocket Mod, que permet que us imprimiu l'agenda al vostre gust a casa...
Però vaja l'important és que ja hem passat d'any. Trobo que la majoria de gent posa massa expectatives en una sola nit, i també en el Nadal. L'entrada a l'any que vam viure nosaltres, tot s'ha de dir, fou força sui generis... Al capdavall, no li hem de donar tant de valor, com va dir l'Eli, el 31 de desembre és una nit com qualsevol d'altra. L'únic que aconseguim donant-li tanta rellevància és que, desitjant passar-nos-ho bé obligatòriament, tot esdevingui horrible. Hi ha massa gent a les festes en discoteques i bars. Ja fa anys que hi vaig renunciar. El millor són les festes a casa d'algú... per tothom menys pel propietari. A vegades reps massa invitacions, de vegades cap ni una. Esdevé tràgic no tenir pla. Però ningú té massa clar quan arriba la data què vol fer. És massa complicat.
O sigui que, aquest any, amb el meu vestit blau, vaig ser feliç... tot i no menjar raïm, tot i no enterar-nos amb prou feines del pas d'any, i tot i estar tan cansades i febles que ens vam ficar al llit abans de la una... Per tots els que estiguin rient sota el nas ara mateix, tots els que aixequin la cella amb menyspreu, sapigueu quina sensació meravellosa llevar-se fresca com una rosa el primer d'any i sentir que us esperen 365 (en aquest cas 366*) dies de benestar, alegria i lleugeresa.
Ahí queda esa!
_______________________________________________________
* Un altre problema del nou any: l'agenda. Pels indecisos com jo us recomano una web, Pocket Mod, que permet que us imprimiu l'agenda al vostre gust a casa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada