7/1/08

La gran qüestió: política o no política?


Hi ha preguntes que a casa nostra no cal posar-se. Després de llegir la ELLE francesa del 24 desembre i les tribulacions de Deedee al seu bloc, me n'adono d'amb quanta elegància no hem caigut en el problema lingüístic que pateixen els francòfons/ les francòfones.

Keffieh o chèche? LA question hautement turlupinante titula Deedee al seu bloc. Però en català (en castellà etc) no ens debatem sobre què és exactament o no un Keffieh, perquè nosaltres ja tenim una paraula del tot incorrecta i que usem sabent que ho és. A aquest mocador amb motius teixits en diversos colors, de format (sembla ser que) quadrat, i originari d'Aràbia, nosaltres li diem palestí. I ens quedem tan amples. Com quan li diem Ensaladilla rusa a un plat que no, no té res a veure amb Rússia, o Macedònia a un altre fet de fruites diverses que tampoc és originari d'aquesta part del món.

Però jo volia parlar del palestí no per preocupar-me entorn de què és exactament un keffieh com han fet a ELLE. Ja feia dies que volia escriure aquesta entrada... i dues coses m'han fet decidir-m'hi a fer-ho:
1. la primera, que a la Rocio li encanten els palestins.
2. i la segona, que ahir va venir al CCCB un noi que duia un palestí al coll.

Reconeixem que tothom associa el mocador palestí amb el cumba de la classe.
El suport al poble palestí i l'horror que podem sentir davant el seu patiment no té res a veure amb el mocador, crec jo. Mai m'he posat un d'aquests mocadors al coll i, tanmateix, per mi no hi ha cap dubte sobre a quin dels dos bàndols donaria el meu suport. Igualment cal dir que el palestí ha esdevingut un símbol: d'inconformisme, rebel·lió, etc. Qui el porta vol dir-li moltes més coses als altres: no només que està amb els palestins, sinó que lluita contra o no està d'acord amb l'status quo.

Per això sobtà veure palestins a la col·lecció de Nicolas Ghesquière per Balenciaga. I després per tot arreu: des d'Isabel Marant fins a Bershka. I ara hem de suportar veure un símbol juvenil i guerrer passejar-se per les passarel·les i per les botigues, com hem vist la cara del Che fotografiada per Korda a samarretes, pòsters, etc. L'únic bo que té aquesta incursió del palestí en les Fashion Weeks mundials és com s'ha sublimat aquest teixit estèticament. Mireu les fotos*... i bavegeu...

______________________________________________________________
* He estat superdolentota i acabo de penjar una altra il·lustració de Garance Doré com si tal cosa. Espero que mai no s'enteri... La primera foto és de la col·lecció estiu del 2007 d'Isabel Marant, l'altra de Balenciaga.

1 comentari:

Unknown ha dit...

Quanta raó tens!
Això és com aquelles bosses de cañamo a quadres que usaven els xinos per fer de porteadors amb les seves bicicletes i que jo també he vist al meu barri de petita a les dones que cossien a casa portar els plecs de camises.