Per què serà que sempre acabo parlant de Proust? És estrany, sobretot perquè per mi, en el fons, Stendhal és molt millor. Es deurà al fet que Stendhal pertany per mi a l'àmbit del que estimo, per tant a l'àmbit privat i per tant no és publicable? Com evidenciar una estimació i un gust tan rotunds? Com descriure-ho? Com parlar d'una cosa tan íntima i preciosa sense perdre'n una part?
Per cert, que he descobert un blog d'una lectora voraç d'Stendhal: llegiu les entrades sota el títol "a la feliç minoria" (en referència al Happy few al que s'adreça Stendhal). El link: http://lectorasoltera.blogspot.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada