Enmig de la pudor a pebrots (sí, pebrots! què passa?) a l'ast que algú dels meus veïns ha decidit sopar, no paro de pensar en banalitats. Decididament estic en una etapa clàssicament superficial de la meva vida en la que la meva més gran ambició és guanyar més $ o millor més € per poder comprar més coses. Terrible el mal que li fem a la terra. Segona més gran ambició: fer-me la pedicura. Hauré de trobar un bon lloc i un bon temps. Tercera ambició o primer MUST: he d'anar absolutament a la perruqueria. Quart i últim apunt: puc deixar de pensar en sabates?
El dibuix prové del myspace de Garance Doré. No li he demanat permís però m'encanta.
El dibuix prové del myspace de Garance Doré. No li he demanat permís però m'encanta.
2 comentaris:
looks good
Sin pasta no se peude vivir, sea eso superficial o no. Así está montado el mundo!
Pr cierto, a mi me gusta el olor de pimientos cuando lso asasn al horno (o a la leña).
petonets
Publica un comentari a l'entrada