Cito el bloc de Garance Doré (entrada de 8/gener/2007):
«La dernière fois je feuilletais le Glamour, quand je tombe sur un petit article d’Audrey Diwan :14 trucs dont vous rêviez… Jusqu’à ce que vous les ayez.
En n° 13, je cite :Un blog. Depuis que vous avez le votre, vous devez trouver tous les jours une manière amusante de raconter qu’il ne vous arrive rien de spécial.Damned, Audrey! Je lance un regard méfiant autour de moi, de peur d’avoir été repérée.Le n° 13, c’est moi! Voilà des jours et des jours qu’il ne m’arrive rien de spécial.»
O sigui:
«La darrera vegada que fullejava la Glamour, quan caic sobre un petit article d'Audrey Diwan: 14 coses amb què somieu... fins a què les teniu.
En el nº 13 cito: Un bloc. Des que teniu el vostre, heu de trobar tots els dies una manera divertida d'explicar que no us passa res d'especial. Damned, Audrey! Llenço una mirada desconfiada al meu voltant, amb por que hem remarquin. El nº 13 sóc joc! Vet aquí que fa dies i dies que no em passa res d'especial».
I en el fons és el mateix per mi. Em passen coses però cap és prou especial. Voldria que l'especial que m'esdevé fos l'escriptura... És l'únic especial que em podria esdevenir.
1 comentari:
molt intiresno, gracies
Publica un comentari a l'entrada