Em fascina la llengua que escollim per comunicar-nos i com aquesta marca les nostres relacions. No us ha passat que vau començar per qualsevol raó a parlar amb alguna persona en una llengua que no és la d'ús més fàcil per cap dels dos, degut a algun motiu concret, i malgrat la insensatesa de persistir mai no heu deixat de comunicar-vos amb aquesta llengua? És el meu cas, per exemple, amb Eleonora, una amiga meva romana que vaig conèixer durant la meva estada a París. Sempre ens parlem en francès, malgrat que posteriorment ella ha après castellà i jo italià, idiomes que en principi serien d'ús més fàcil. Anomenaré (per manca de res millor, almenys que jo en tingui coneixement) "l'efecte de prioritat idiomàtica en la comunicació entre persones" a aquest estrany fenomen.
Aquesta reflexió tan profunda ve motivada per la frase amb la que he titulat l'entrada. Us haureu adonat de què es tracta d'una altra frase en castellà. Continuant amb l'entrada anterior i amb la reflexió amb que encetava aquesta, us heu fixat que hi ha frases que només podem assumir en alguna determinada llengua (quines coses tenen els idiomes). Anant més lluny en aquesta recurrència lingüística, és com qui només sap maleir en castellà o en català, és com el ESTAMOS LOCOS O QUÉ? de Nuria (que jo faig sempre en anglès ARE WE CRAZY OR WHAT?). Estic segura que qualsevol de vosaltres en sap una bona i de fet espero que la poseu en l'apartat de comentaris.
I tot aquest rotllo ve motivat només per fer publicitat (el que em temo és que poca gent ha arribat a llegir fins aquí i possiblement hagi perdut el meu públic potencial). De tota manera, us poso el link del bloc de Edu, perquè, tal com diu el títol de l'entrada: MI NOVIO TIENE UN BLOG i vull que el llegiu!!!!
http://robinsondigital.blogspot.com/
Feu-li una ullada. L'acaba de començar (només dues entrades) però està força pensat i tracta temes interessants. No té tendències digressives com jo, o sigui que segur que és més satisfactori de llegir que el meu habitual embolic...
Ja us aniré dient quina és la meva experiència com a nòvia de blocaire....
I tot aquest rotllo ve motivat només per fer publicitat (el que em temo és que poca gent ha arribat a llegir fins aquí i possiblement hagi perdut el meu públic potencial). De tota manera, us poso el link del bloc de Edu, perquè, tal com diu el títol de l'entrada: MI NOVIO TIENE UN BLOG i vull que el llegiu!!!!
http://robinsondigital.blogspot.com/
Feu-li una ullada. L'acaba de començar (només dues entrades) però està força pensat i tracta temes interessants. No té tendències digressives com jo, o sigui que segur que és més satisfactori de llegir que el meu habitual embolic...
Ja us aniré dient quina és la meva experiència com a nòvia de blocaire....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada