Vaig prometre una entrada pel dotze d'octubre ja que:
1) era el dia de la hispanitat
2) em tocava treballar
Malauradament a la feina ahir no vam parar. Tot i que feia bon temps la gent va preferir venir a veure l'exposició a fer un tomb o anar a la platja a aprofitar el poc sol que queda. O sigui que, en definitiva, no vaig tenir temps per connectar-me un segon al centre ni tampoc més tard.
Però vaja aprofito avui dia 13 d'octubre, dia que anomenaré de l'anti-hispanitat. Celebrem tot el que ens fa sentir gens orgullosos de pertànyer a aquest país: des de la conquesta d'Amèrica i les crueltats que els espanyols hi van perpetrar fins al Franquisme, sense oblidar mai a Mariano Rajoy.
Em sento lleument més orgullosa de ser catalana, si bé els meus orígens familiars són castellans. Aquesta major catalanitat es deu segurament al fet que, quan escrivim la història de Catalunya, hem d'escriure la història dels que perden i no dels que guanyen, dels que són oblidats, relegats i bandejats.
Com a comparatista (a tots els que us ho demanàveu: els que fem literatura comparada som comparatistes, no literats) preferiria creure que sóc ciutadana del món. I somiar com Goethe i Kant en una pau eterna, sense conflictes nacionals ni d'identitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada