Un cap de setmana al camp

Retorno al meu dia a dia després d'un cap de setmana en el camp. He tingut dos dies per prendre el sol, passejar, veure esglésies, menjar bé, enamorar-me del paisatge, beure, dormir i riure. Dos dies per perdre'ns en cotxe per camins rurals poc transitats. Dos dies per anar des de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses fins a Avià. M'ha sorprès veure aquests llocs on viu tan poca gent, tan allunyada de tot, enmig de la natura. Les carreteres o camins són terribles. Què faran a l'hivern si ara ja fa tant de fred? em demano.

Recordo especialment el bosc per on discorria la carretera entre Ripoll i Berga i Sant Jaume de Frontanyà on ens vam aturar per veure l'església. Vam haver de demanar la clau per entrar-hi i ni tan sols vam engegar el llum. En els quatre carrers entorn el cementiri s'havia detingut el temps, enmig del capvespre. Hi volava un flaire a fum, alguna havia engegat foc. Excursionistes, caçadors de bolets, gent de ciutat, com nosaltres, passejaven i reien entre les cases.

Demà més...