Hitchcock

Avui dilluns, a diferència de la gran majoria dels treballadors d'aquest país, he tingut el meu dia lliure. He dormit, descansat, menjat, navegat (a internet), vist la tv, llegit, comprat, xerrat amb amics, m'he cremat la mà mentre cuinava ... i també he pensat. Però no en res greu ni transcendental, no patiu. Pensava en pelis que m'agraden. Sí, les de Hitchcock m'encanten. Normalment aquest director escollia una bona història de misteri amb una trama força sòlida i aconseguia efectes visualment molt atractius. Sovint els actors, la roba i la música hi contribueixen.

M'agrada des de «Blackmail» (1929), rodada a Londres i que introdueix el so, fins a «Family Plot» (1976), on els actors ja usen l'anglès més popular que s'ha imposat avui dia en el cinema. Entre totes les pelis d'aquest realitzador, volia parlar i fer esment d'una en concret: «Marnie» (1964).

Podeu pensar que Tippi Hedren no és bona actriu. Que els decorats pintats es veuen massa. Que la visió de la psicoanàlisi és ridículament simplista (d'altra banda, és el pecat que als nostres ulls també comet a «Spellbound» o sigui «Recorda»).

Però aquesta peli té moltes coses bones. Primera: surt Sean Connery molt jove i molt guapo. Segona: la roba de la protagonista és preciosa. Tercera: cada cop que obro la caixa forta en la feina puc imaginar-me que sóc Marnie i estic a punt de robar un munt de diners i després fugir a una nova vida. «Marnie», doncs, ha entrat a formar part del meu imaginari. Des de la bossa groga de la primera imatge fins a les sabates de taló dins de les butxaques de l'abric. De quantes pelis podeu dir el mateix?