Continuo parlant de la meva parisaddicció. El fet és que parlar de París era la meva única intenció en introduir un terme tan idiota com parisaddicta. Volia deixar constància de mon amour fou per aquesta ciutat, de la que estic i estaré sempre completament enamorada. Viu en la meva ment i en el meu cor com el més bell record. L'estimo tant que fins temo tornar-hi i penso ara que potser ja no ho faci mai.
Un cop vaig escriure tres relats sobre París, en francès. No era un exercici de classe sinó un regal per algú. Ara però voldria fer alguna cosa més simple. Voldria fer una llista, d'oposicions, de contraris, que vaig viure a París:
- París és per mi tant el Marché aux puces com la boutique Yves Saint Laurent a la place Saint-Sulpice.
- París és per mi tant els concerts de jazz a l'squat de la rue de Rivoli com els concerts de música clàssica a la salle Pleyel.
- París és per mi, d'una banda, les crêpes amb molt de pebre de la rue Saint-Denis i, de l'altra, els pastissos de Flo.
Em quedo avui en aquestes tres parelles. Però continuaré amb la parisaddicció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada