Ràbia

Tot blocaire (o en general, qualsevol persona que li agradi escriure) sap que una cosa que fa molta ràbia (diria fins i tot que és ràbia pura) és tenir, mentre camines pel carrer o et dutxes o menges amb algú o a la feina o a classe, una idea genial per començar una entrada o perquè sigui el motor d'un text o el seu tema central, o fins i tot, inventar en una situació com les descrites anteriorment, en les que no et pots prendre un segon per anotar-la, una frase mínimament original. No, no fa ràbia tenir la idea brillant o aconseguir una bona frase. No, amics, el que fa ràbia és no haver pogut anotar-la i després oblidar-la cruelment. Per més que hi tornis, li donis mil voltes, etc. no hi ha manera, no et torna. L'hauràs d'abandonar doncs com un impossible, aquell ideal al que tots aspirem. Però sense més possibilitats de recuperació.

Bye bye idea genial! Al calaix de TOT el que no he escrit, per manca de capacitats, de temps, d'inspiració o ... per oblit!